El mes que ve arribarà a Manresa un segon contingent de refugiats, majoritàriament procedents dels conflictes d'Iraq i Síria. El primer grup va ser més petit, de quaranta persones, i el seu allotjament i l'assistència perquè puguin començar una nova vida va ser responsabilitat de l'entitat Dianova. En aquesta ocasió són vuitanta persones i se n'encarrega la Fundació Germà Tomàs Canet, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, propietari de l'antiga residència de les germanetes dels pobres, que serveix d'allotjament. Manresa compleix així una obligació humanitària per la qual la ciutat va advocar repetidament en el seu moment. És molt positiu que sigui així. Tanmateix, no és del tot satisfactori que el primer grup hagi passat per Manresa i hagi estat destinat a d'altres llocs amb una clandestinitat que ha impedit a la ciutat visualitzar la feina feta i constatar que les persones acollides eren famílies que realment ho mereixien. Respectant la intimitat dels acollits i els ritmes de feina dels qui els assisteixen, els nous refugiats no haurien de passar per la ciutat com clandestins.
