Els centres de Manresa que ha consultat aquest diari apunten que l'anomenat ciberassetjament, o assetjament per internet (particularment de les xarxes socials) és un fenomen existent des de fa uns quatre anys i que genera un degoteig de casos, però en quantitats poc rellevants. El retrat que fan els responsables escolars resulta relativament tranquil·litzador, en el sentit que no es pot parlar d'una epidèmia. Tanmateix, cal apuntar que aquesta és una realitat que, molt sovint, es desenvolupa a sota de la superfície. Afloren els casos molt espectaculars, o els que acaben generant denúncies, però hi ha tot un món de petit assetjament difícilment detectable que és molt preocupant. Els petits atacs entre companys que minen l'autoestima dels alumnes poc populars, o especials, o poc dotats, soscaven l'autoestima i poden ser un llast important per al desenvolupament de la personalitat. És un tipus de soscavament que ha existit sempre en el món físic, que ja costava d'abordar tot i que era absolutament visible, i ara, a més, és invisible. Caldria estar-hi molt atents.