La mort del Rei Miquel I dels Romanesos

L'expert en protocol Carles Cortina analitza la vida del monarca després de la seva mort

05.12.2017 | 19:20
Miquel I de Romania.

Romania és d´Europa, el país més ferm candidat a recuperar la monarquia com a forma de govern i, ara mateix, plora la mort del seu darrer rei que es va asseure al tron en dues ocasions: de 1927 a 1930 quan tenia 8 anys i de 1940 a 1947 quan en tenia 19. En la primera ocasió va succeir el seu avi, el rei Ferran I, perquè el seu pare Carles havia estat apartat de la successió a la Corona per la seva conducta inapropiada amb Magda Lupescu, esposa d´un oficial de l´excèrcit. El 1930 va fer propòsit d´esmena i va deposar el seu propi fill i, un cop cenyida la corona, es va oblidar de les seves intencions de seguir pel camí dret i va tornar a sovintejar la Lupescu fins l´arribada dels nazis en plena Segona Guerra Mundial, desapareixent –segons escrivia Juan Balansó- amb la seva amant amagada en una banyera i tots els tresors que va poder arreplegar.

El seu fill, en canvi, va romandre a Bucarest intentant mitigar la tempesta i el desori que produí l´arribada de les hostes de l´esvàstica. I es diu que, una gestió del tot personal, va evitar la deportació dels jueus romanesos i, fins i tot, que haguessin de portar l´estrella de David en groc, brodada a la roba. Però va estar alineat amb els exèrcits de l´Eix Berlín-Roma-Tokio, tot i que el 1944 va fer arrestar el primer ministre pro nazi Ion Antonescu, sumant-se a les forces aliades. Però, a la fi, es varen concretar els acords de la Conferència de Teheran de 1943, pels quals, Romania quedava sota l´ègida comunista.

Miquel I va sortir a l´exili només amb dues maletes i, de les seves paraules, podem comprovar la duresa d´aquell moment: "No vaig abdicar per voluntat pròpia sinó que vaig ser obligat amb una pistola apuntant-me la cintura". Des d´aleshores es va dedicar a tot tipus de feines com criador de pollastres, pilot d´avionetes, etc. però sempre amb l´esperança de poder retornar.

El 1948, Miquel de Hohenzollern-Sigmaringen es va casar amb la princesa Anna de Borbó-Parma i varen tenir 5 filles, les princeses Margarita, Elena, Irena, Sofia i Maria, paradoxa absoluta per a una monarquia que tenia vigent la Llei Sàlica i que, per tant, cap de les seves filles ni podia regnar ni transmetre els drets de successió; per la qual cosa, la monarquia hauria quedat extingida amb el rei Miquel I.

Tanmateix, una llei pot derogar una altra llei, i el monarca tenia el propòsit de reconèixer com a princesa hereva la seva filla Margarita –casada i sense fills amb Rada Duda el 1999 i, des de 2009, intitulat com a Príncep Radu de Romania- i que, posteriorment, fos succeïda per Nicolau Medforth-Mills, fill de la princesa Elena. Però el Nicolau va caure en desgràcia i se li varen revocar el rang, els honors i els privilegis de la seva condició principesca per una qüestió tèrbola que mai s´ha aclarit, pròpia de les anomenades intrigues de palau.

El 1997, per iniciativa del president Illiescu, Miquel I va recuperar la ciutadania romanesa i va poder retornar al seu país i recuperar algunes de les possessions que havien estat de la família, com el Castell Peles de Sinaia, el mateix que els jerarques comunistes, els defensors del poble però sense el poble, feien les seves bacanals.

Des d´aleshores, i a la seva residència oficial del Palau d´Elisabeta al cor de Bucarest, la princesa hereva ha dut a terme una tasca infatigable i una autèntica vocació patriòtica i de servei en múltiples activitats de beneficència, socials i institucionals, de manera que els romanesos han redescobert, valorat i retrobat la seva família reial fins al punt que no seria estrany que, en un futur no llunyà, Margarita fos proclamada Reina de Romania. En res ha quedat, doncs, l´intent va del president Ceaucescu d´esborrar de tots els llibres qualsevol referència a Miquel I i als seus antecessors, com si mai haguessin existit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema