Els silencis despertats

06.12.2017 | 00:12

En una recent intervenció a Barcelona, Mariano Rajoy apel·lava que la Catalunya silenciosa i silenciada sortís de casa i es fes visible als carrers. Durant el cap de setmana passat, telefonava i es posava a disposició d'una família de Balsareny que havia rebut «un terrible golpe». «Para lo que necesiten» els deia. Uns brètols, per sort maldestres, van provar de cremar la bandera espanyola que tenen penjada al balcó. Com que no se'n van sortir, van incendiar l'entrada de l'edifici. Una acció condemnable que va provocar l'ensurt dels residents. Poc després, la víctima i uns acompa-nyants acudien a la casa de l'alcalde a fer-li la guitza i de passada cremaven una bandera independentista. Sembla que estan en un bucle d'acció i reacció, perquè dies abans havien denunciat una agressió patida pel seu fill en una disputa per la retirada d'un cartell sobiranista. Aquests successos són l'empitjorament evident d'una situació enverinada que fa una temporada que es pateix en aquesta vila minera. És possible que la mal explicada dimissió de l'anterior alcalde estigui vinculada a tot aquest desori.

Arran dels fets, els afectats s'han mostrat en mitjans madrilenys i un grup d'excursionistes separatistes que van ser increpats a Collbaix diuen que l'han reconegut com l'autor. L'acusen d'insultar-los mentre es feia acompanyar per un gos de raça perillosa. En un vídeo que s'ha fet viral, els dedica amb un vocalitzat castellà els següents epítets: «terroristas, caeros pabajo, golpistas, sediciosos, vais con el Otegi, mal follada, vete a tu casa a hacer la faena, marrana, tienes las camas sin hacer, a la mierda todos, cabrones, todos a la cárcel y fusilados, Franco no iba a dejar ni uno». Acabant amb el típic insult ibèric: «Hijos de p.». Tot en menys de dos minuts i en aquest ordre. A la vista de les imatges, sembla que alguns dels silenciats d'en Rajoy volen recuperar el temps perdut sense manies. Casos d'aquesta mena se n'estan prodigant perquè entre les persones d'opcions unionistes n'hi uns quants que tenen plantejaments ultres, han provat de treure el nas amb la coartada del «procés» i s'han vist tolerats, s'han animat i van mostrant-se com són. De fet, que gent amb idees d'extrema dreta n'acusin d'altres de colpistes i sedicioses no deixa de ser allò de ser emmascarat per una paella. I sentir-los defensar nominalment la democràcia fa pensar que la confonen amb algun altre concepte o no saben què vol dir realment. Apareixen i s'omplen la boca d'aquests vocables per usar-los a l'inrevés. Ho confirmen quan els barregen amb insults, ells que sempre han estat favorables del que ara acusen els seus contraris.

Mentrestant, alguns polítics s'apressen a sucar-hi pa. I uns quants són els responsables d'haver creat uns marcs mentals a mida de delinqüents als quals sembla ara que les seves gam-berrades tenen categoria d'heroïcitat. Dir ultra a un trinxeraire sempre l'eleva a un nivell pretesament superior. És el mateix fenomen que succeeix quan un que posa una bomba diu i creu que actua en nom d'un déu. Els dóna una aura i potser el confort de pertinència a un grup global. Ara mateix trobo a faltar el que hi havia en alguns llocs i en algunes èpoques passades: dirigents que eren estadistes. Persones com Nelson Mandela, per entendre'ns. Actualment n'hi ha molts que només són líders al servei dels seus interessos clientelars, centrats a acontentar només la seva parròquia, sectaris que no tenen cap mania a manipular el que convingui per crear realitats a mida dels seus interessos. Si la màxima autoritat executiva d'Espanya també s'hagués interessat pel ciutadà (activista i militant sobiranista) que va perdre un ull l'1 d'octubre, la telefonada al Bages hauria estat més creïble i sincera. I mentre Pablo Iglesias afirma que l'independentisme ha fet despertar el feixisme, em pregunto si hi deu haver algun doctor Estivill capaç de tornar-lo a fer adormir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema