El passat 7 de desembre, organitzada per l'ANC i Òmnium, que tenen els seus líders empresonats prop de Madrid, una manifestació de 90.000 persones es va concentrar al parc del Cinquantenari de Brussel·les per denunciar l'existència de presos polítics a l'estat espanyol, l'exili del president de Catalunya, Carles Puigdemont, i alguns consellers, així com la necessitat de retornar la democràcia a Catalunya un cop ha estat segrestada per aplicació de l'article 155 per part d'un estat que utilitza algunes de les premisses democràtiques en benefici propi, però quan se'ls giren d'esquena, actuen autoritàriament en contra de les idees independentistes, amb la utilització de la violència inclosa, si es volen posar en pràctica aquests ideals. Els dirigents populars del Partit Popular i Ciutadans, amb la col·laboració necessària del PSOE, han posat en marxa un pla contra els dirigents de la Generalitat de Catalunya, democràticament escollits a les urnes, per tal que no puguin dur a terme el full de ruta programat, malgrat constituir majoria en el Parlament de Catalunya. A l'estat, la unitat d'Espanya, continua prevalent per damunt de la democràcia.

A la tarda del dia 6 vam sortir sis autocars del carrer Santa Joaquima, al sector de La Parada, en direcció a Brussel·les. Discretament vigilats per una parella de la policia nacional camuflada dins d'un cotxe a les immediacions, vam emprendre viatge cap a la capital belga. A l'autocar Br-1 hi anàvem 54 persones, amb dos xofers professionals de Barcelona que no es van aturar per primera vegada fins arribar a Occitània. Abans vam travessar «la frontera», sense cap tipus de problema ni de control policial, i la Catalunya Nord. Lió, Dijon, Nancy i Metz per tal d'arribar a Luxemburg, després de deixar enrere les retencions. Després de 1.400 quilòmetres, vam entrar a Bèlgica per arribar a la capital el matí del dia 7. Aparcat l'autocar, els participants vam baixar per emprendre la marxa a peu cap a la plaça i el parc del Cinquantenari on havien de començar els actes a les 11 del matí. Però, es van endarrerir a causa de la gran quantitat de persones que s'hi havia concentrat. La policia no donava l'abast, desorientada per una desinformació del govern espanyol que minimitzava el nombre de manifestants. Van haver d'improvisar i van tancar alguns dels accessos a la plaça on més tard tindrien lloc els principals parlaments. Tot va començar més tard del previst, amb crits d'Independència, llibertat pels presos polítics, reconeixement de Puigdemont com a president de Catalunya, però cap insult ni amenaça per ningú. El Cant dels Segadors i l'Estaca van destacar com a càntics col·lectius. Mentre a les xarxes socials començava la guerra de xifres. De bon començament la policia belga va donar la xifra aproximada de 45.000 persones a l'explanada, però el diari El País, es desacreditava, tot fent creure als seus lectors que segons l'esmentada policia tan sols n'hi havia 10.000. No és tan difícil poder comptar els membres d'una manifestació per més nombrosa que sigui, tal i com em va explicar un programador informàtic, en el sentit que només cal tenir una imatge aèria dels concentrats que permet comptar individualment tots els participants. Quan la va tenir em va dir que a la concentració hi havia 90.000 persones. Dos dies després, el cap de la policia belga rectificava públicament i corroborava l'esmentada xifra, que també va ser compartida per les televisions belga i alemanya, alhora que insistien en les pressions de dirigents espanyols, des del primer moment, per tal de minimitzar les persones concentrades. El president Puigdemont i els altres consellers exiliats van poder constatar l'escalf emocional i polític d'uns manifestants pacíficament lliurats al clam de l'independentisme. Bona part de la societat belga va congeniar amb els visitants catalans i es va mostrar sensible a la problemàtica nacional. L'extraordinària il·luminació de la Gran Place acompanyada de sons musicals, va ser un plaer col·lectiu. En un racó, allotja el bar restaurant Le Roi d'Espagne, amb imatges que recorden la independència dels Països Baixos. L'endemà, desdejuni a l'hotel President de la cadena Husa, acompanyats de l'expresident Mas i la seva esposa. Visitar la fàbrica de cervesa Cantillon, dinar musclos amb patates a un cèntric restaurant del barri històric, amb companys retrobats i havent-ne fet de nous, va posar el punt de partida a un viatge de tornada estressant.