La carretera de Manresa a Igualada, part de l'anomenat eix Diagonal, va donar una alternativa a la pintoresca carretera anterior, que comunicava dues àrees urbanes que sumen cent cinquanta mil habitants amb un traçat propi d'un camí de cabres. L'històric aïllament de les dues ciutats devia molt a aquella carretera. La nova, una simple via de carril per banda, va suposar un gran avantatge en tant que suposava passar d'un viarany a una carretera normal. De vegades, en aquest país, assolir la normalitat és quelcom excepcional. Tanmateix, la normalitat era tan esquifida que ha tardat poc a no ser funcional. Amb un trànsit mitjà diari de deu mil vehicles, i un considerable moviment de camions, va esdevenir una carretera perillosa i per evitar riscos es van anar eliminant trams d'avançament. Ara, no només estan tots eliminats sinó que s'ha pintat al mig una franja vermella i rugosa. La velocitat mitjana es va assemblant a la del camí de cabres que hi havia originalment. Manresa té ara una carretera amb tanques cap al sud i una amb franges cap a l'oest. Tota una fita.
