L'hospital interfronterer de la Cerdanya ha remodelat una quinzena d'habitacions per convertir-les en individuals i disposar a cada una d'elles d'un petit sofà que es converteix en llit durant la nit per tal que l'acompanyant pugui descansar-hi en bones condicions. No és un fet extraordinari, hi ha altres hospitals que disposen d'habitacions on l'acompanyant pot passar la nit en posició horitzontal. Però la majoria de les habitacions hospitalàries de Catalunya ofeixen als acompanyants una simple butaca, que en molts casos ni tan sols no és reclinable. La sanitat pública, tan elogiable en molts aspectes, ha tractat tradicionalment els acompanyants com si no existissin, com si no fossin una segona persona que necessita passar la nit a l'hospital, que ho farà potser durant moltes nits seguides i que pot ser una persona gran. Un malalt acompanyat és un malalt més ben atès que segurament demanarà menys atencions del personal sanitari; per tant, volem que hi hagi acompanyants. Si és així cal pensar en ells. Un petit espai on estirar-se no és cap luxe, és una necessitat.