Abans de la crisi econòmica hi va haver un període que es remunta fins a la meitat dels anys noranta en què els polígons industrials proliferaven; cada poble en volia un i el resultat era que el país ampliava innecessàriament la seva ja enorme superfície urbanitzada i que els polígons disponibles eren molt nombrosos però poc competitius. En aquest context va aparèixer la invocació a mancomunar polígons de manera que un sol espai oferís sòl de qualitat per a un nombre ampli de municipis. Era un plantejament sensat que es va aplicar en alguns punts. El polígon d'Olvan, al Berguedà, responia a aquesta filosofia. Havia d'oferir sòl industrial amb gran disponibilitat i de qualitat. Lamentablement, es va complir la teoria, però la pràctica va ser un desastre sense pal·liatius. El projecte que es considerava clau per a la comarca va quedar encallat el 2011 i així continua. Ara, el Consell Comarcal assegura que la inversió es reprendrà, que hi ha 1,5 milions disponibles i que la disponibilitat de sòl és imminent. És una gran notícia que cal saludar amb un ja era hora.
