Amb el teu permís, Carme

01.01.2018 | 23:31

Ara fa una setmana va morir d'un càncer Carme Badia i Masgrau, metgessa, mare, feminista i d'esquerres. Havia nascut fa encara no 60 anys a Navàs, d'una família molt de missa. Amb aquella barreja d'humilitat i determinació que la caracteritzaven, aquests darrers anys havia estat molt implicada en les iniciatives a favor del Comerç Just. Un servidor, però, la recorda sobretot de l'època en la qual ella formava part de les Dones del Bages, una de les primeres entitats feministes de la ciutat i la comarca, i del Moviment Comunista de Catalunya (MCC), un dels col·lectius impulsors, l'any 1991, de la primera Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Manresa.

Ja sé, Carme, que el teu pas per l'MCC va ser només una de les moltes coses que vas fer a la vida, però recordem la gent com en el moment en què l'hem conegut i és per això que, amb el teu permís, aprofitaré que ja et trobem a faltar per parlar, també, d'aquell petit però influent nucli comunista de trajectòria complexa i final inesperat.

L'MCC era un partit de quadres, de militants entregats i preparats que, agrupats en cèl·lules semiclandestines, intentaven analitzar la forma com es materialitzava la lluita de classes en cada lloc i moment concrets per, en funció d'això, enviar els seus militants a treballar en aquells moviments socials que consideraven potencialment més revolucionaris. L'antimilitarisme, el sindicalisme, l'independentisme, l'internacionalisme, l'ecologisme, el feminisme? arreu on hi hagués una lluita organitzada hi havia un militant de l'MCC pencant com ningú, mirant de traslladar-hi consignes i intentant captar per al partit les persones més destacades. No tenien gaires amics entre la resta de l'esquerra. Estaven lògicament enfrontats al PSOE de les reconversions industrials, l'OTAN i els GAL, eren extraordinàriament crítics amb el suport del PCE i el PSUC (després ICV) al règim sorgit de la reforma monàrquica i, a causa del seu origen maoista i seixantavuitista, tampoc s'entenien amb els prosoviètics del PCC. Treballaven relativament bé, això sí, amb els sectors menys dogmàtics de l'anarquisme i coincidien amb el nou independentisme d'esquerres (articulat entorn de l'MDT) malgrat els recels mutus i la col·lisió entre la manera de treballar d'uns, austera i disciplinada, i la dels altres, molt més lúdica i espontània. En el punt àlgid de la seva activitat, l'MCC va fusionar-se amb la trotskista Lliga Comunista Revolucionària (LCR) per crear Revolta (Izquierda Alternativa, a l'Estat). Aleshores, quan semblava que havien de fer el gran salt endavant, van desaparèixer del mapa polític a una velocitat que va deixar perplexos simpatitzants i adversaris. Com molts altres sectors de l'esquerra anticapitalista d'occident, l'MCC va cometre l'error de pensar que n'hi havia prou d'anar a la contra del poder posant-se al costat de les petites i grans lluites concretes per fer la revolució. Però aquesta només és possible si es parteix de la desesperació absoluta (que no era el cas) o d'un horitzó alternatiu i creïble (del qual tampoc disposaven). Per sort, la lluita per la igualtat i la justícia, encara que no assoleixi els seus objectius finals, no és mai estèril. Serveixi, per tant, aquesta mica d'escrit, d'homenatge als homes i dones de l'MCC i molt especialment a tu, Carme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema