El moviment veïnal, que va ser un dels protagonistes de la transició política i un dels principals motors de canvi de les nostres ciutats durant els primers anys de la democràcia, ha entrat en els darrers temps en una crisi d'identitat. La funció reivindicativa ja no té la urgència que tenia quan els bar-ris no gaudien de cap servei, i el clima social que empenyia a participar en les lluites comunitàries ha estat substituït per un important absentisme. Aquest nou panorama ha fet que associacions com les de Manresa hagin tingut problemes per substituir les generacions que les van construir. Afortunadament, a la capital del Bages els dos darrers anys han estat d'una esperançadora regeneració. Un de cada cinc presidents han estat nomenats en aquest període. És molt important que aquesta renovació es mantingui i que el moviment conservi prou vitalitat. Malgrat que la seva representativitat hagi decaigut i la seva funció ja no sigui tan vital, les associacions fan una feina molt important al servei dels barris i són una veu encara molt necessària. Encara no tenen substitut.
