llarena mana al parlament

La darrera novetat és que el jutge instructor de la gran causa contra el procés s'ha instituït en intèrpret del reglament del Parlament, al marge de les facultats que pertoquen a la mesa

12.01.2018 | 23:49

Última novetat: un jutge instructor del Tribunal Suprem s'institueix en intèrpret del reglament del Parlament de Catalunya sense que li ho demanin. Es tracta de Pablo Llarena, que instrueix la Causa Especial 20907/2017, per la qual estan empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El jutge ha hagut de resoldre la petició d'Oriol Junqueras, que demana el trasllat a una presó catalana i els permisos de sortida necessaris per exercir la seva funció com a diputat electe a les sessions de constitució del Parlament de Catalunya i d'elecció o investidura del president de la Generalitat. L'advocat de Junqueras al·lega, entre altres coses, que, si no se li permet participar en la vida parlamentària, «podria alterar-se el resultat electoral majoritari» i que «l'exercici del seu vot és indelegable». Llarena, en la seva resposta, admet que «qualsevol limitació derivada de la privació de llibertat en què es troben els investigats no pot suposar la modificació de l'aritmètica parlamentària configurada per la voluntat de les urnes», però tot seguit s'acull al reglament del Parlament de Catalunya, en el qual es diu: «Els diputats poden delegar el seu vot en els supòsits d'hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades».

Estar en presó preventiva és un cas d'«incapacitat perllongada»? Tradicionalment s'ha interpretat que l'article es referia a qüestions de salut o estat físic del diputat, no de situació jurídica; per això des del principi s'ha desestimat aquesta via com a solució per als presos i exiliats. Però el jutge és d'un altre parer i, el que és més important, considera que el seu parer ha de prevaldre sobre el del mateix Parlament. Així, tot i reconèixer que el reglament reserva a la mesa la facultat d'establir els criteris generals sobre els supòsits de delegació, afirma que en aquest cas és a ell a qui pertoca «resoldre el concret conflicte d'interessos constitucionals compromesos per l'exercici concret dels drets dels investigats», i que la mesa del Parlament ha d'«administrar» la seva resolució.

D'aquesta manera Llarena soluciona una part del problema aritmètic de la majoria independentista, que ja té resolts tres dels vots compromesos. Si els de Brussel·les tornen i van a la presó, segurament tindran el mateix tractament. I l'autogovern de Catalunya torna a comprovar la dimensió dels seus límits i la fortalesa real de les seves normes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema