El de la plaça Gispert de Manresa només és un simple fanal, però és un exemple esplèndid de com ha de ser i com no ha de ser la relació entre els ciutadans, els urbanistes i l'Ajuntament. El comerç de la plaça va comprar el fanal fa 28 anys. Quan la plaça va ser remodelada, els responsables d'urbanisme del tripartit van considerar que aquella andròmina historicista no tenia lloc en la nova estètica, i contra la voluntat de veïns i comerciants la van treure. Es va imposar el criteri dels que suposadament hi entenen, però els que hi viuen no s'hi van resignar. Van continuar demanant que tornés al seu lloc i, finalment, hi va tornar, però no com a fanal, ja que no hi havia connexió elèctrica, sinó com una espècie de monument, raó per la qual el van muntar sobre una mena de pedestal de formigó. Ara, el govern de CDC i ERC ha decidit fer una connexió elèctrica i que el fanal torni a fer llum, per bé que ara és un fanal a sobre d'un pedestal que resulta ben estrany. Tot plegat, deu anys per acabar fent un nyap que s'hauria evitat si uns suposats il·lustrats no haguessin volgut imposar el seu criteri a la majoria.
