Inés Arrimadas ha defensat aquesta setmana confiar les institucions a professionals aliens a la política. Ni és la primera vegada que ho diu, ni és l'única persona que ho defensa. Els darrers anys s'ha posat de moda que els polítics malparlin de l'ofici.

Polítics antipolítics, una curiosa paradoxa que troba els seus fonaments en una profunda aversió popular cap als qui juguen el joc d'accedir a les institucions per la via de les urnes. Ressona encara a moltes ments la cínica frase atribuïda al dictador Francisco Franco: «faci com jo, no es fiqui en política». Tot diputat és un gandul que no serveix per a una feina de veritat i tot ministre és un escalador que utilitzarà el càrrec per prendre posicions milionàries quan surti del govern: aquests són els tòpics, i per desgràcia, en el conjunt dels qui s'hi dediquen hi ha un nombre suficient de pomes podrides per alimentar la sospita generalitzada. No és estrany que obtinguin requesta les propostes per anar a buscar els nous parlamentaris i els nous governants entre els qui destaquen en altres professions, des de metges fins a empresaris, des d'advocats fins a enginyers. I sens dubte, per ser un bon metge, advocat, enginyer o empresari cal tenir una intel·ligència i uns coneixements que poden ser de gran utilitat en la vida institucional.

Intentem tanmateix, per un instant, girar el punt de vista. Preguntem-nos si confiaríem la instal·lació de gas del nostre habitatge a un llauner que ens digués: «jo no he estudiat per fer això, en realitat sóc un neurobiòleg especialitzat en els circuits neuronals de les meduses, en el tema de les instal·lacions hi estic de pas des de fa quinze dies, abans no havia tocat mai una clau francesa, perdó, anglesa». El deixaríem entrar a casa nostra, o més aviat trucaríem a la policia? Un exemple més extrem: ens trobem estirats a la taula del quiròfan i es presenta el cirurgià, amb la seva bata verda i la seva màscara, i just abans de l'anestèsia ens diu: «jo no sóc metge, jo sóc parlamentari autonòmic a la comissió de sanitat, i estic fent pràctiques a l'hospital per conèixer millor el meu tema». Els sembla probable que féssim un bot i sortíssim corrents, arrencant-nos tots els tubs i cridant «auxili, assassins!» amb tota la potència dels nostres pulmons?

La política és complicada, dominar-la és qüestió d'anys, i si està corcada per incompetents i aprofitats cal identificar-los i expulsar-nos, però no cedir el poder als aficionats.