El projecte de donar un impuls important a Manresa coincidint amb el 500 aniversari de l'estada a la ciutat de sant Ignasi és raonable i engrescador, però té un problema de credibilitat. Tot i que l'evolució ha estat positiva durant els darrers anys, els jesuïtes no han posat mai proves concloents de tenir un interès demostrable que l'influx que la Cova exerceix sobre el món ignasià es tradueixi en beneficis palpables per a Manresa. Més enllà de les bones intencions, els jesuïtes han donat moltíssimes facilitats per ser ajudats i no tantes per ajudar. El fet que el Camí Ignasià sigui un projecte de gran dificultat i molt a llarg termini no ajuda a oferir fruits visibles que modifiquin l'escepticisme general. Menys encara hi ajuden actituds de deixadesa com el fet que el solar de què disposa la Companyia sigui explotat com a hort. No és el tipus d'activitat que agrada als manresans al bell mig de la seva poderosa façana monumental. I si, a més, es permet que la imatge s'ompli de plàstics i de gallines corrent lliurement pels marges, menys. Els propietaris, que viuen just al damunt, no ho haurien de permetre.