El reportatge que avui obre aquest diari és una concreció al nostre propi territori de la realitat que el professorat català ha afirmat fins a l'esgotament: la majoria d'alumnes entren a l'escola parlant castellà i sense saber parlar català, però acaben l'ESO amb competències similars en català i en castellà, per bé que al pati la llengua dominant continuï sent la castellana, com ho és en la major part de la vida social on es desenvoluparan els alumnes. Els nois i noies d'origen castellanoparlant adquireixen prou destresa per parlar en català si volen fer-ho. L'escola els dóna l'oportunitat de decidir. Que un alumne que viu en un entorn cent per cent castellanoparlant (ja no diguem si parla àrab, amazig, romanès o ucraïnès) pugui adquirir aquesta capacitat amb una tercera part d'hores en català com proposa Ciudadanos és altíssimament improbable. Si els pares poden triar ensenyament en castellà com proposa el PP, encara menys. Reduir o segregar pot semblar molt atractiu políticament a aquests dos partits, però no donaria als joves aquesta llibertat, els perjudicaria i erosionaria la cohesió social.
