Fa uns dies, Antonio Baños, portaveu de Súmate, va fer una xerrada sobre el procés independentista a la seu manresana d'Òmnium Cultural Bages-Moianès, plena de gom a gom. Va ironitzar sobre el cansament, les queixes i la por (sentiments legítims) dels participants en els diversos actes que es van celebrant en el procés independentista, sense que la persistència dels manifestants hagi minvat fins ara. Defensor inequívoc de la República Catalana, no té solucions de futur i està «tan estorat com tots vosaltres», ja que és una sorpresa diària tot el que passa al nostre país. Alegre, perquè en una època de desencant, molta gent s'interessa pel projecte de fundar una república en un racó de l'Europa Occidental, tan sols utilitzant les urnes i la mobilització popular. Després de 7 anys, «els carrers continuen plens de gent, en homenatge als nostres presos». Celebra l'èxit del procés, malgrat l'inici d'una constant repressió a tots els àmbits per part del Reino de España contra el poble català. Aquesta coerció afecta la nostra honorable classe política, però també pallassos, mecànics, Comitès de Defensa de la República (CDR), qualsevol persona i mitjans de comunicació (TV3...) Un Estat espanyol que és incapaç: de fer arribar els trens a l'hora i on toca, que les pensions abasteixin tothom, de lliurar diners per a l'educació i sanitat, en canvi, a l'hora de reprimir és una màquina perfecta. «Nosaltres, però, conjurats fins que guanyem la sobirania per implementar la República Catalana. A la via repressiva, els catalans hem respost amb la via de la victòria». Els dirigents espanyols no han volgut optar per una via democràtica que hauria resolt el conflicte amb un referèndum per la independència; tampoc per una via negociadora, sinó per la repressió, «que ens obliga a romandre junts i organitzats».
Ara que sembla que el procés està aturat (són mesos de fred), fa un repàs històric per desdramatitzar, sobre l'agonia de posar data i pregunta al 9-N; conferències i accions fins a convocar eleccions per al setembre del 2015; el 27-S, amb tres mesos de negociacions entre partits i persones, que considera heroiques, ja que no pensaven que militar en política els suposaria entrar a la presó o perdre el seu patrimoni, ser perseguits i difamats, arran de la declaració política d'independència el 27-0. O el 21-D, que reafirma plenament aquesta declaració, en votar el 80% del cens català i tornar a guanyar la majoria independentista, que posa el punt final a la falsa minoria silenciosa. Tot plegat, gràcies a una societat civil organitzada, amb intel·ligència política i energia natural per saber que necessita el país i el procés en cada moment (ningú mana 90.000 persones anar a Brussel·les). «Hem sobreviscut als comuns, a la Policia, a la Guàrdia Civil i al silenci d'Europa». En el fons, hi ha la dignitat per no voler tornar a perdre i poder viure amb el cap ben alt. Però també pels fills, pels pares o avis que van haver d'anar a l'exili o estan enterrats a les cunetes, pel compromís cívic amb els veïns. Sabem que no hi ha futur si ens quedem a Espanya. Aquests sentiments s'ajunten amb l'ideal republicà, que té una tradició centenària a Catalunya, com a participació en la vida política, d'obligació cívica, que aposta per un estat laic, fiscalitzador de les institucions, i reversible, on les lleis es puguin canviar.
Baños insisteix en la idea de romandre junts tots els partits independentistes amb l'objectiu de construir la República, ja que ara més que mai hem après que «quan acotes el cap, més fort et piquen». Els incentius de tirar endavant el projecte republicà són més grans ara que abans de l'octubre. Per la dignitat del nostre poble, s'ha d'entrar a Palau amb el cap ben alt, i especialment a la conselleria d'Economia, d'on ens van fer fora de manera violenta i il·legítima el 20-S passat. Restaurat en el càrrec el nou conseller legítim, ha de retornar-hi a peu, lentament i escortat per una multitud. El procés de construcció republicana ha de continuar recolzat en la pressió popular i en el replantejament d'ANC i Òmnium. En l'escenari actual, la victòria no és suficient per portar la iniciativa. Cal aprofundir en el republicanisme independentista i en la viabilitat d'unes institucions diferents de les del Reino de España; acció que requereix començar a construir la República de la societat organitzada com a poble en moviment, amb noves solucions als problemes reals i concrets de la gent.
