L'episodi que narra l'evangelista Joan ens pot sorprendre. Jesús de Natzaret, el Príncep de la Pau, l'Anyell de Déu, el qui para l'altra galta quan és injustament bufetejat i perdonarà els seus botxins a la creu, utilitza la violència per expulsar del temple els canvistes i venedors de bestiar. Amb un fuet de cordes a les mans, els aboca les taules i els fa fora per la força. Mai Jesús havia mostrat una resposta tan contundent. ¿Quin comportament tan profundament ultratjant provoca aquesta reacció tan violenta? Els pelegrins que anaven al temple de Jerusalem compraven animals, com vedells, moltons i coloms, que sacrificaven en honor de Déu. Els canvistes feien negoci amb el servei que avui anomenaríem Forex, això és, l'intercanvi de divises. Els sacerdots exigien el pagament en la moneda oficial jueva, el xéquel, que era equivalent a una mesura física d'ordi. En absència d'oficines bancàries, els jueus que portaven monedes gregues i romanes les canviaven per la moneda hebrea amb aquests canvistes del Temple de Jerusalem, que actuaven com a protobanquers i negociadors de divises. ¿Podem entendre que Jesús s'oposa a tot intercanvi mercantil? No. En diferents moments del seu ministeri públic es preocupa de l'aliment de la gent i pregunta on es pot comprar pa. També en la seva etapa a Natzaret, treballant a la fusteria del patriarca Josep, obtenia els béns bàsics amb l'intercanvi i el fruit del seu treball. Jesús esclata contra els canvistes del Temple. Com ens recorda el profeta Isaïes («heu convertit el temple d'oració en una cova de lladres»), ho fa contra les estafes i enganys. A Jesús l'indigna profundament el que veu, perquè res té a veure amb el veritable culte a Déu en esperit, que vol amor i no sacrificis. A Déu no se'l pot comprar amb sacrificis i ofrenes, ni pot ser l'excusa per bastir una trama d'interessos particulars i egoismes innobles. La simonia, o compra de càrrecs eclesiàstics i espirituals amb diners, mai és acceptable. El 1517 (just ara n'hem recordat els cinc-cents anys) Martí Luter es va rebel·lar contra la compravenda d'indulgències i l'absolució dels pecats a canvi de diners i béns materials. La relació amb el misteri diví s'ha de viure amb fe i esperit, amb amor fratern i solidari. Amb les mateixes paraules de Jesús, «Déu vol amor i no sacrificis». Finalment, cal destacar que quan l'evangelista Joan narra aquests fets, el Temple de Jerusalem ja havia estat destruït per l'Imperi Romà. Per això Jesús ens parla que en tres dies reconstruiria el temple de nou. Ell és el nou temple i la seva mort l'únic sacrifici.