Males notícies per al procés: Itàlia ha votat contra el projecte europeu. Una mena d'Italexit en forma d'eleccions legislatives. Més de la meitat dels italians ha donat el seu vot a partits euroescèptics o euròfobs, i això preocupa les cancelleries europees. I quan les cancelleries europees estan preocupades per Itàlia, no volen cap tensió amb el govern de l'altre gran Estat meridional, que és Espanya. Volen Madrid content.

El partit més votat a les eleccions italianes de diumenge ha estat el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, populista anti-casta. La segona formació, el centreesquerra tradicional de Matteo Renzi, s'ha clavat una patacada i l'atrapa la tercera força, la Lega, que practica el populisme antiimmigració. Dins la coalició preelectoral de dretes, l'extremisme de la Lega ha fet el sorpasso al partit de Berlusconi, que en comparació és un moderat d'allò més elegant. I entre els 5 Estrelles, la Lliga i les diverses formes de l'extrema dreta, sumen més del 50% de l'electorat. Tots ells disposats a culpar la Unió Europea de tots els mals italians i a proposar-ne o bé la sortida o bé una renegociació de les condicions de permanència. I com que el seu és el partit més votat de la coalició més votada, el líder de la xenòfoba Lega reclama ser primer ministre amb un 17% dels vots.

Europa mira cap al sud amb temença ara que s'han esvaït els núvols que amenaçaven l'estabilitat d'Alemanya. Els militants del socialdemòcrata SPD han ratificat per amplíssima majoria (dos terços) el pacte de govern que donarà un altre mandat a la conservadora Angela Merkel. Els afiliats de l'SPD saben que aquest pacte els perjudicarà a les urnes, però accepten el sacrifici perquè creuen que així evitaran inestabilitat política que beneficiaria l'extrema dreta en ascens i perjudicaria el projecte europeu. Els tòpics sempre són perillosos, però la temptació de comparar les maneres de fer i de votar d'alemanys i italians costa de resistir.

Amb Itàlia convertida en un problema afegit en ple estira-i-arronsa amb Londres pel Brexit, ni Berlín, ni París ni Brussel·les no volen disgustar el Govern espanyol, que desitgen tenir al costat. De manera que l'independentisme català ho té difícil per aplegar suports europeus que vagin més enllà d'allò testimonial. Heus aquí un efecte col·lateral de les eleccions italianes. I per cert, els polítics independentistes catalans s'assemblen més als de Berlín o als de Roma?