L'economia sembla una ciència complicada, però en la realitat no és ni ciència ni té tantes complicacions. Aboca unes dades numèriques que bàsicament demanen ser sumades, restades, multiplicades i dividides. I poc més. La resta és literatura. Basat en aquesta afirmació, enmig d'aquesta tempesta política en la qual estem i després dels auguris més tremendistes, sobretot per part de polítics pro155, van apareixent xifres i percentatges sobre el que ha passat en els darrers mesos, els de la confrontació, l'empresonament i la intervenció per primera vegada d'una autonomia espanyola.

En aquesta ocasió, vull obviar força qualsevol anàlisi i opinió política. Si ens mirem les notes econòmiques de final d'any, especialment les dels tres últims mesos de xoc entre els dos governs, el PIB espanyol (indicador del que generem entre tots durant un any) ha crescut un fantàstic 3,1%. Si ho comparem amb la resta de grans països europeus, és millor que el dels països veïns. I no obstant això, el de Catalunya ha estat encara millor: un robust 3,4%. Les coses han anat molt bé i tot plegat amb els bancs canviant de domicili social i la premsa del règim anunciant (i fomentant) la sortida d'empreses cap a altres indrets de la península. Amb tots aquests mals auguris, l'economia ha anat com un coet. El trànsit de contenidors al port de Barcelona s'incrementa amb resultats de dos dígits, confirmant que l'exportació (les vendes a l'estranger) ha crescut a nivells mai assolits. Són estadístiques que topen frontalment amb la realitat política publicada i de passada desmenteixen força experts esbiaixats, començant pel mateix ministre (o exministre) del ram Luis de Guindos quan es va afa-nyar a dir que el procés sobiranista costaria pel cap baix 1.000 milions d'euros. Reconec que jo m'ho vaig creure, però ha quedat ara desmentit. Catalunya, econòmicament, va bé.

No busquin gaire informació econòmica sobre el Principat als mitjans de Madrid. No en parlen, amaguen les informacions o directament les contaminen amb falsedats. Malgrat tot, els creixements són incontestables i almenys en aquest aspecte, el de les empreses privades en funcionament, contradiuen tot el seu argumentari per alimentar una tragèdia còsmica. Més enllà dels danys polítics i els efectes en serveis públics o bé en sectors que viuen de la subvenció, tota la resta consolida el que sostinc: avui, aquí, el teixit empresarial català (de moment) resisteix amb força qualsevol amenaça i sobretot l'actitud fredament hostil dels que haurien de voler que anés bé.

De les alegries del PIB, a les de l'ocupació. Un mes enrere, quan l'atur a Catalunya va pujar, van dir que era per culpa dels independentistes. Ara, Catalunya lidera la millora a tot l'Estat i a Madrid és on ho han tingut pitjor. Sense cap vergonya en reclamen el mèrit tot afirmant que és així per haver aplicat el 155. Objectivament i per contraposició, una de les dues coses no és certa. Van dir que l'economia d'aquí entraria en recessió. Per cert, va ser a Madrid i a València on van anar a parar les famoses tres mil empreses suposadament a la fuga. De moment no els han aportat res, més enllà d'ajudar a confeccionar titulars catastròfics. Potser només van fer veure que marxaven, o van fer-ho per quedar bé o per por. Si ens fixem en les nostres comarques en l'any que vàrem descobrir que érem de Tractòria, la terra interior subsidiada, pobra i primària respecte de la seva pretesa moderna i estrambòtica Tabàrnia, resulta que les millors dades catalanes respecte del conjunt espanyol, nosaltres encara les millorem. Creixem més en creació de llocs de treball i els aturats són quasi tres mil menys que fa un any. Hi deu haver algú fent anàlisis equivocades o malèvoles. Els responsables de les estadístiques o bé els editorialistes de l'altiplà castellà. Potser allò que va dir Rajoy era un missatge codificat: «Cuanto peor, mejor para todos, y cuanto peor para todos, mejor». Una mena de veritat oculta que no vàrem saber percebre quan la va pronunciar al Congrés. Acabarà tenint raó i també serà cert que «los catalanes hacen cosas». «En eso estamos, Presidente».