Parlar de normalització de la política catalana quan la meitat del darrer Govern elegit pel Parlament és a Brussel·les o a Estremera, i la resta sotmesa a mesures cautelars, com la majoria de membre de l'anterior mesa del Parlament, l'anterior direcció de la policia de Catalunya i diversos altres líders polítics, i quan es compten per dotzenes els investigats en una mena de macrocausa que alguns comparen amb una causa general; parlar de normalització en aquestes circumstàncies seria pel cap baix agosarat. Ahir mateix la Fiscalia General de l'Estat, un organisme al capdavant del qual hi ha una persona triada pel Govern espanyol, es va oposar que s'apliqui a Jordi Sànchez els paràmetres que van permetre a un etarra ser candidat a lehendakari. Normalitat? Poca. Per això no és estrany que tants discursos, tants articles, tantes intervencions, comencin amb un recordatori de tots aquests elements, i que les crides a recuperar la «normalitat institucional» anterior als fets de setembre i octubre topin amb el recordatori dels presos d'Estremera i Soto del Real. Justament per això té més valor un document com el que Oriol Junqueras i Marta Rovira signen conjuntament i que han publicat al lloc web del seu partit. El fet que Junqueras sigui un dels signants allibera el text de qualsevol sospita d'oblidar els presos i els investigats, o de menystenir les accions judicials i política contra el procés i molts dels seus activistes destacats. I el que diu Junqueras, amb Rovira, és que ha arribat el moment d'asserenar els ànims i admetre que la cosa va per llarg, en el mateix sentit que apuntava Joan Tardà la setmana passada, en un article que va encendre la màquina tuitaire d'escopir verí. Cal suposar que els intransigents no gosaran utilitzar el mateix to amb l'engarjolat secretari general dels republicans, que escriu això: «Només podrem transformar la realitat si acumulem una suma democràtica i pacífica ingent. Com a país hem d'entrar en una nova fase. Tot allò que fem -tot- a partir d'ara ha de servir per ampliar la base. Hem de comptar fins a tres. El que generi consensos i complicitats cap al projecte republicà, endavant. El que no en generi, descartem-ho. Hem d'anar més enllà del regat en curt, dels cops de volant. Posar les llums llargues per sumar per aconseguir tots els nostres objectius democràtics.». I també: «La via més directa per tornar a l'autonomisme és que l'independentisme torni a ser una minoria sorollosa que s'allunyi de la centralitat». Prou clar.
