Dissabte vaig escriure una columna que només pretenia ser una aclucada d´ull i va ser la bomba. Resulta que l´enorme èxit del 8-M va treure al carrer dues-centes mil persones a Barcelona.

Ningú no va discutir la xifra, ni va dir que la majoria silenciosa es va quedar a casa, com s´ha dit cada 11-S. Ningú no va dir que aquella gentada estava abduïda. Al contrari. La premsa on escriuen els cavernícoles més antifeministes i els mitjans cafres que han sostingut que un milió de persones són un suflé es van omplir d´hipocresia i de llaços lila. I em va semblar que transportar el discurs de la caverna sobre l´11-S al 8-M, frase per frase, permetria apreciar d´una forma nítida la brutalitat del que s´ha dit de l´independentisme.

Per això vaig començar i acabar dient «a veure si us sona». Hi ha qui ho va entendre. Hi ha qui no, i es va esgarrifar. I també hi ha qui va aprofitar per manipular-ho i fer mal a consciència. Esguerrar una columna no és ser un masclista. Però, en qualsevol cas, si crea un equívoc la culpa és de l´autor. Ho admeto, no va sortir bé.