20 de març de 2018
20.03.2018

Baixos (no gaire) comercials

19.03.2018 | 23:44

Sempre havia pensat que per recuperar ús de plantes baixes dels edificis del Centre Històric de Manresa el que calia era omplir, també, els habitatges de les plantes superiors. Si rehabilitem pisos que estan en mal estat –pensava– i els omplim de gent, aquesta mateixa gent donarà vida al comerç i tornaran a florir les carnisseries, les peixateries i els forns de pa. I sí, és cert que el gran repte del Barri Vell manresà és posar al dia el seu parc d'habitatges. Ara bé, ens equivocarem si pensem que això comportarà automàticament la proliferació d'activitat comercial als baixos. I no passarà perquè l'excedent de locals teòricament comercials no és un problema exclusiu de barris amb molts pisos buits, com aquest Centre Històric, sinó de tota la ciutat i de moltes altres ciutats i pobles del país. Només cal donar un volt per alguns carrers i barris de Manresa amb alta densitat de població, com la carretera de Cardona/Vic, la Font dels Capellans o un carrer de la «part alta» com el de Sant Josep, per adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Ho saben les immobiliàries i es pot veure a simple vista: les plantes baixes queden buides perquè cada cop hi ha menys demanda per a activitats de qualsevol mena.

Detallaré un exemple que conec bé: la plaça de la Font del Ros, a Berga, situada en un dels barris més poblats de la ciutat. En aquest concorregut centre neuràlgic del barri hi ha una botiga de menjar per a gossos i gats on també fan ensinistrament, tres bars, una escola d'idiomes, una agència d'assegurances, la seu de l'empresa privada que gestiona l'aigua del municipi, la delegació al Berguedà del diari que esteu llegint, una fusteria, un forn de pa, una botiga de conveniència i llarg horari («un paqui»), un centre d'estètica, un punt de servei d'informàtica, un concessionari de cotxes, un gimnàs, una botiga de sanitaris (elements de la cambra de bany) i set o vuit locals buits. Cap sucursal bancària (fa deu anys eren pertot arreu), cap carnisseria, cap fruiteria, cap peixateria, cap botiga de roba... De comerç al menut, de botiga estricta que faci de simple intermediari entre majorista i consumidor final, pràcticament no en queda cap. Tot són establiments on el client fa alguna activitat o gestió in situ, ja sigui mirar d'aprendre una llengua, fer cerveses en companyia o practicar l' spinning, i oficines que prefereixen treballar i atendre els clients arran de carrer per guanyar visibilitat. Per adquirir objectes i productes, els veïns de la Font del Ros prefereixen les grans superfícies, Internet o les botigues guapes del centre. Els comerços que sobreviuen i sobreviuran hauran d'oferir alguna cosa més (un somriure, ni que sigui) que un simple intercanvi de diners per mercaderia. En la simple transacció material, Internet, cada cop més, i les grans superfícies no tenen ni tindran rival.

Sort n'hi ha que alguns dels espais que deixen lliures les botigues que tanquen o que mai no han obert els estan ocupant activitats i entitats que abans oferien els seus serveis des d'un pis. Tot i així, segueixen sobrant locals i cada cop té menys sentit que tots els edificis disposin d'una planta baixa pensada per a una possible activitat comercial o similar. És hora de plantejar-nos canvis normatius i mentals que facilitin, sense manies, l'ús residencial a nivell de carrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema