La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha decidit mantenir Joaquim Forn a la presó, ja que ha desestimat el recurs contra la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que denegava la petició de llibertat del polític català. Fent cas omís tant de la seva defensa com de la fiscalia general de l'Estat, la sala considera que no hi ha motius per esmenar la plana a Llarena i la seva interlocutòria del 2 de febrer, els arguments de la qual, en conseqüència, dóna per bons.
I aquella interlocutòria, cap al final, hi ha unes paraules significatives, ara assumides per la instància superior. Són aquestes: «Si contemplem la incertesa que existeix que la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal per aconseguir l'aspiració d'independència que encara avui comparteix l'investigat, i si avaluem l'encara propera determinació amb què l'investigat va conduir la seva greu actuació delictiva, s'ha de concloure que persisteix el risc de reiteració delictiva que es nega en la petició de llibertat».
Repetim: segons el jutge instructor i segons la sala d'apel·lacions en la mesura que no l'esmena, no hi ha cap certesa que la «voluntat política majoritària» dels catalans sigui la de respectar l'ordre legal en matèria de camí cap a la independència. Si girem l'oració, deduirem que existeix la ferma sospita que la voluntat política majoritària és la d'incomplir les lleis en el camí cap a la independència.
El jutge i la sala deneguen la llibertat sol·licitada perquè a Catalunya hi ha un espai social molt important favorable a la via il·legal cap a la independència, que és justament del que s'acusa Joaquim Forn. I això porta a una situació sobre la qual val la pena meditar, ja que la font del dret i de la justícia és el conjunt de la ciutadania, i els il·lícits penals tendeixen a recollir les accions i capteniments objecte d'un retret social majoritari, si no unànime. Però en aquest cas, el fet que existeixi no pas retret, sinó conformitat social, és justament utilitzat com a argument per a la penalització, en lloc de ser-ho per a la despenalització.
I, és clar, com més persisteixi la «incertesa» sobre la voluntat de la majoria de respectar les vies legals, els líders investigats (i avui processats) la passaran més magra. Però aquest mecanisme activa la llei d'acció-reacció, i com més magra la passin els líders, més incert serà que «la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal» per assolir la independència. Encara que potser els jutges opinen el contrari.
