El malson de les depuradores, començant per les catalanes, són les tovalloletes humides que s'anuncien com a biodegradables i que molta gent fa servir per netejar nadons i les llença tot seguit al vàter. A la de Manresa n'hi arriben cada any 22.000 quilos, el que significa centenars de milers d'unitats. Els missatges advertint que no són prou biodegradables i creen grans problemes no estan fent prou efecte. Ens podem preguntar si els usuaris no haurien de tenir prou vista per adonar-se per ells mateixos que aquells objectes no han d'anar al vàter, sinó a les escombraries. Però això potser seria sobrevalorar la consciència dels usuaris. El que realment cal preguntar-se és per què l'administració que tot ho controla permet que es vengui com a biodegradable un producte que no ho és. El govern central, com a autoritat efectiva, no ho hauria de permetre, de la mateixa manera que hauria de fer que els productes (alimentaris o de qualsevol tipus) que porten més envàs de plàstic que producte paguessin uns impostos severs que els convertissin en un luxe prohibitiu. Per què no es fa, és incomprensible.
