No hi ha diners per incrementar les pensions però sí que n'hi ha per comprar canons. Aquest govern sempre té diners pel que li convé. No inverteix en les persones per millorar la seva qualitat de vida però sí que inverteix en la fabricació i adquisició d'armament. Amb els milers de milions de diner públic malbaratats, milers de persones podrien viure en unes condicions molt més dignes. No és demagògia, és la crua realitat.

Només un parell d'exemples. El Ministeri de Defensa té previst invertir 10.805 milions d'euros en armament els propers 15 anys quan encara té pendent de pagar 20.000 milions d'euros de l'anterior Programa Especial d'Armament (PEAS) i que ha de liquidar abans de l'any 2030. Això sense comptabilitzar els grans invents nacionals que sempre acaben incrementant el seu cost inicial, com el submarí S-80, «made in Spain», que ha esdevingut un sonat fracàs. El modern submarí fabricat en unes drassanes espanyoles un cop acabat s'enfonsava però després no flotava. Errades en el seu disseny li impedien navegar per un excés de sobrepès. Als soferts contribuents, el tractament per «aprimar» el pes del submarí ens sortirà força car. Els 4 espectaculars submarins projectats tindran un sobrecost superior als 3.000 milions d'euros i un considerable retard de consignació. Fa uns anys, l'humorista Gila, en el seu famós monòleg de la guerra, ja ho va presagiar: «El submarino que mandaron ayer, de color bien, pero no flota».

Aquest país està avesat a fabricar «nyaps». En diversos arsenals militars d'Espanya hi ha emmagatzemats 25.000 fusells d'assalt CETME «made in Spain». En el seu dia van retirar-se de circulació per pífies de fabricació. La Moncloa, però, fa uns anys va intentar «encolomar-los» a l'OTAN per combatre Estat Islàmic. Un episodi més de la picaresca hispana que no coneix la vergonya. El clarivident Gila novament va anticipar-se: «De los 6 cañones que nos mandaron ayer, 2 vienen sin agujero. Estamos disparando con la bala por fuera. O sea, al mismo tiempo que uno aprieta el gatillo, otro corre con la bala pero se cansa y la suelta».

Ningú pot negar a aquest govern la seva capacitat per transformar els divertits monòlegs dels humoristes en desvergo-nyits sainets polítics. El setembre passat la mesa del Congrés de Diputats va aprovar (sense cap vot en contra) incrementar el sou dels parlamentaris per a aquest any. Un increment de l'1,5% que pot augmentar fins a l'1,75% si aquest percentatge s'acaba aplicant als funcionaris. Els diputats, amb aquest increment salarial, cobraran uns 50 euros mensuals més, i els seus «col·legues» del Senat també. Una diferència considerable si la comparem amb el 0,25% dels jubilats, que suposa un augment de 2 euros mensuals de mitjana. Ara, davant l'empre-nyament general dels jubilats que han ocupat els carrers arreu de l'Estat, el govern proposa un increment entre l'1% i el 3% per a les pensions més baixes. Amb aquest augment, que fins ara s'havia rebutjat sistemàticament, el govern pretén pressionar l'oposició per aconseguir aprovar els pressupostos d'enguany, encara pendents.

I com que la mamella dels diners -segons per a què- raja en abundància, els futbolistes de la selecció espanyola també han decidit fer una suculenta xarrupada. A més de cobrar un bon sou per complir amb la seva feina, a cada jugador se'l premiarà amb 125.000 euros nets si aconsegueixen el títol mundial. Per perdre la final també obtindran premi, però aleshores «només» cobraran 95.000 euros. I per superar tan sols la fase inicial, aconseguiran 30.000 euros de prima per cap. Ah!, i el tradicional regal del luxós rellotge que val uns quants milers d'euros. Una bogeria de diners que surtin d'on surtin, d'una manera o d'una altra, sempre acabem pagant nosaltres.

Com sempre, el món al revés. A qui menys necessita se'l gratifica esplèndidament i a qui més necessita se'l menysprea injustament.