Els mòbils són instruments tan poderosos, i la seva capacitat d'atracció sobre els infants i els joves és tan irresistible, que la majoria de pares i mares consenteixen a donar-ne als seus fills abans del que creuen oportú. Se senten arrossegats per la pressió que exerceix el seu fill i el xantatge que fa possible que altres pares hi hagin accedit abans. En termes generals, ni pares ni professors d'escoles i instituts no se senten satisfets amb la gestió que han fet de l'assumpte. I la sensació molt majoritària és de frustració. Als centres, a més, abunden els conflictes perquè cal retirar-ne, o mediar entre alumnes que s'han fet fotos o que han xocat a les xarxes socials. Tot plegat fa pensar si no seria bona idea que, com es fa en altres països, s'imposés una prohibició general i sense matisos dels mòbils als centres d'ensenyament. El nou institut de Manresa, el que ha pogut decidir sense rèmores històriques i amb l'avantatge de ser petit, ho ha fet. Potser convindria una reflexió de país, una instrucció general de la Generalitat, i una pauta que converteixi els centres en un oasi.