Una reflexió per entretenir l'estona abans o després (o mentre la veuen per la tele) de la manifestació d'aquest diumenge, que recorda els sis mesos que ja fa que són a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (sí, Cuixart també hi és, encara que no se'n parli tant com de l'altre Jordi). La reflexió és de caràcter teòric i parteix d'una frase pronunciada pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya, Jesús María Barrientos, en la presa de possessió de disset nous jutges. La frase és aquesta: «Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s'escudi en els vots, està per sobre de la llei».
La part que m'interessa, com ja deuen haver endevinat, és la que es refereix a «escudar-se en els vots». El magistrat ve a dir que el fet d'haver rebut un munt de sufragis en un procés electoral no és motiu per considerar-se per damunt de la llei, per incomplir-la o per saltar-se-la. Sembla raonable, ja que la llei, entre altres coses, regula quins són els poders a què dóna dret el fet de guanyar unes eleccions, i què és el que no pot fer-se ni tan sols en aquest cas (per exemple, ignorar els drets dels perdedors). Però també podem fer una pregunta a partir de girar la frase. Seria aquesta: la llei està sempre per sobre de la voluntat popular expressada en els vots?
S'afirma sovint que la democràcia és l'imperi de la llei, però aquesta també pot ser una característica de les dictadures i les tiranies. Hi ha dictadors matussers que ignoren la seva pròpia legislació, però els més aplicats elaboren lleis acurades a mida de les seves necessitats. La llei, doncs, no garanteix la democràcia. Tampoc les eleccions si, com dèiem, el fet de guanyar-les és interpretat com una patent de cors per fer i desfer sense mesura ni normes. Ajustar l'exercici del poder a unes regles acordades és fonamental perquè la democràcia sigui de més qualitat.
Però quan s'arriba a una topada frontal entre la llei i la voluntat popular expressada a les urnes, quan la llei impedeix aplicar el programa proposat pel guanyador i aprovat pels electors, el dilema no es pot resoldre només apel·lant a la primacia de la llei, perquè a qui pertoca fer les lleis és justament als representants democràtics elegits per la població. L'origen de les lleis democràtiques és la voluntat popular, i no té cap mena de sentit que les lleis s'utilitzin en contra d'aquells als quals deuen la seva legitimitat. Fer-ho contribueix a deslegitimar-les.
