Canvi d'estratègia. Diversos processats en la causa especial que instrueix el magistrat Pablo Llarena han decidit que no serveix de res renegar de Satanàs i esforçar-se a demostrar que són bons nois, demòcrates i pacifistes, ja que aquest capteniment no els treu de la presó ni alleugereix el pes de les acusacions que se'ls imputen. En conseqüència, ara passen al contraatac i denuncien que tota la instrucció està viciada per la parcialitat i el designi polític; és un avís de la disposició de les defenses a acudir a totes les instàncies possibles per desqualificar la tasca de l'instructor. Una estratègia que no és nova en el món dels tribunals. No hi ha judici just si l'instructor no ha estat absolutament escrupolós.

La protesta s'agafa amb força a una frase de l'ordre de processament, en l'apartat on recull diversos fragments del Llibre Blanc del Consell per a la Transició Nacional, que el jutge considera com el gran manual de l'»estratègia secessionista». Entre dues extenses cites, Llarena escriu: «y termina el relato de la estrategia que sufrimos diciendo...». Aquest «sufrimos» en primera persona del plural és la pedra de l'escàndol, ja que en usar-la el jutge es defineix a si mateix com una víctima dels fets sobre els quals instrueix el sumari, i no pertoca a les víctimes dirigir el procés, sinó a jutges independents que s'ho mirin des de fora. Naturalment, podria ser només un error, un lapsus; potser volia escriure «describimos» i els dits van teclejar una altra cosa. Però el manual de psicologia de la senyoreta Pepis diu que els lapsus de llenguatge de vegades revelen el pensament de fons.

Tindria sentit que el jutge usés el «sufrimos» en aquesta frase? El tindria si ens ho mirem des de la biologia. L'Estat és un ésser viu, i el seu primer instint és la supervivència, de la qual forma part la integritat física. Quan algú amenaça aquesta integritat, els éssers vius dediquen totes les seves forces i tots els seus òrgans a impedir-ho. Sentits, músculs, nervis, circulació, hormones... tot s'ajunta i se sincronitza per a la lluita. Els estats fan el mateix. L'espanyol s'ha sentit amenaçat pel procés independentista català i tots els seus òrgans s'han activat per combatre l'amenaça. I el poder judicial forma part de l'Estat. És independent respecte del Govern i el Parlament, però és tant Estat com ells. I tanmateix, se li ha de demanar l'esforç de ser independent fins i tot d'aquesta part de la seva natura.