La ciutat natal, Burjassot, de gairebé 40.000 habitants, és el centre de la ruta literària que presenta amb professionalitat la seva neta, Isabel Anyó, que intercanvia les explicacions vivencials amb els poemes triats pel recor-regut. Comença pel pouet i la importància de l'aigua al poble, esmenta que era creient i va ser enterrat a l'església de Sant Miquel. Passegem pel carrer de l'antic tramvia, on hi havia el mercat i on se'ns llegeixen dues històries (un quiosquer i una veïna d'Utiel) que van patir la guerra i la postguerra. La casa on va néixer,allà on va viure amb la seva dona. Fill d'una família de forners, reivindica el carrer del sol i el forn, i sempre va voler saber per què el seu avi fou assassinat per una qüestió hereditària. Aquest tema el va tornar a colpir especialment amb la mort de la seva filla Isabel, de quatre mesos. Entre els seus poemes cal remarcar Una rosa de paper, dedicada a José Martí. I del Llibre de meravelles del 1971, el poema Assumiràs, quan afirma: «Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble». Té una escultura a la plaça de l'Ajuntament, prop de les sitges de la ciutat. Li encantava el gust pel menjar i ara algunes ciutats en recorden aquest aspecte en àpats populars, fins al punt que alguns manresans presents al viatge es van comprometre a sumar-s'hi. Un sincer record pel militant independentista Guillem Agulló, assassinat a sang freda per espanyolistes, va posar fi a la ruta, abans d'acabar tastant una autèntica paella valenciana.
No va viure mai professionalment de la poesia, sinó com a redactor periodístic de Las Províncias. La poesia d'Estellés és reflex de la necessitat d'expressar el que no pot dir al diari. Té una obra abundant que aporta la crònica en vers de la postguer-ra viscuda al País Valencià. Tema tabú per a un règim que emmascarava les duríssimes condicions de vida i les continuïtats de la guerra civil amb els afusellaments. El franquisme es va basar en el culte a la violència i la mort, exactament com se'ns ha recordat ara en les processons d'aquesta Setmana Santa. Segons l'especialista literari Lluís Calderer, la reacció d'Estellés és una defensa a ultrança de la vida: menjar, festejar, la família, els fills i les realitats quotidianes valorades a la màxima potència com a afirmació del que la dictadura nega. Un altre eix és el cant a la realitat viva del País Valencià com a cultura dins del marc d'integritat en la unitat de la llengua catalana que exemplifica en la seva vivència dels Països Catalans. Es tracta també d'un poeta universal perquè la seva visió de la condició humana és aplicable arreu. Innovador en la temàtica expressiva, manté tradicions autòctones. El seu referent és Ausiàs March, però també Joanot Martorell, Isabel de Villena, Sant Vicent Ferrer o Jaume Roig, són presents en la seva obra poètica. Llegeix Espriu, Riba o Ferrater, que assimila i crea a partir d'ells. La poesia de Vicent Andrés Estellés és plena de males paraules i expressions grolleres del món escatològic, que alguns han mal interpretat i afirmen que ve de la tradició oral valenciana del sainet. No és el cas. Algunes traduccions ometen aquestes expressions, que substitueixen per frases políticament més correctes. Ha calgut esperar que la filologia trenqués aquest prejudici i des de fa mig segle els clàssics es tradueixen, per fi, literalment. Desconegut inicialment al País Valencià, a Catalunya a final del 1950, ja participava al concurs de poesia de Cantonigròs, on va guanyar premis. Aleshores entra amb força també en l'àmbit valencià, on noves promocions sensibilitzades acolliran la seva veu i el seu missatge. Així, el reconeixement global en l'àmbit dels Països Catalans es dona a partir dels anys 70, quan la seva poesia també és motiu d'interès per alguns cantants, especialment Ovidi Montllor, que fa gravacions memorables dels seus poemes, recitats o cantats. El 1978 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i María Consuelo Reina, propietària de Las Provincias, es va sentir ofesa per unes declaracions a propòsit de la concessió del premi i el va acomiadar no només del periòdic sinó també de la casa on vivia. L'editorial valenciana Tres i Quatre publica l'obra completa, el pròleg el fa significativament Joan Fuster, que valora amb gran perspicàcia el que ha representat l'aparició d'aquest poeta en l'àmbit del País Valencià. La literatura a València en català recupera la universalitat i la grandesa que havia tingut al segle XV, afirma Calderer.
