Estic força convençut que si un candidat a la presidència autonòmica de Galícia, de la Rioja o de Castella-la Manxa hagués tingut un accident d'esquí dos dies abans del debat investidura i hagués de romandre un temps indeterminat a l'hospital, amb plenes facultats de pensament, paraula i lletra, però immobilitzat, i el president de l'assemblea legislativa proposés fer el tràmit per videoconferència, davant d'aquest fet el Govern espanyol no hagués demanat cap dictamen consultiu al Consell d'Estat, que si algú ho hagués fet aquest organisme hauria dit que no l'empipessin i, per descomptat, no haurien portat el cas al Tribunal Constitucional i aquest, per tant, no hauria decretat la suspensió del debat parlamentari ni hagués notificat al seu president les terribles sancions que li caurien al damunt si gosava ignorar la suspensió. Encara més: què t'hi jugues que la iniciativa hauria estat aplaudida com una demostració de la modernitat espanyola, democràcia pionera -dirien, amb evident exageració- en l'ús de les noves tecnologies aplicades a l'activitat institucional.
Però la cosa canvia si es tracta del Parlament de Catalunya, si la investidura és la del president de la Generalitat, i el candidat es diu Carles Puigdemont. Llavors salten totes les alarmes i el blanc es torna negre, les coses clares s'espesseeixen, el que es tenia per lògic és titllat d'absurd, i la defensa dels drets dels ciutadans a la participació política es converteix en la base argumental per sentenciar que els debats d'investidura només poden fer-se amb el candidat present al faristol de l'hemicicle. Un zel anunciat pel partit en el Govern en afirmar que no permetria la investidura d'un «fugitiu de la justícia». Per què? Per fugitiu. Un motiu que, a dreta llei, no ho és.
Puigdemont no ha estat condemnat per cap delicte, ara com ara. Està processat, sí, però no s'ha celebrat el judici ni se li ha dictat cap suspensió de càrrec. Els seus drets polítics estan intactes i el fet de ser a l'estranger no els altera; la prova és que va prendre possessió a distància del seu escó de diputat, i delega el vot. Com a diputat amb tots els drets, pot ser candidat a la investidura. La defensa de la participació política exigiria, justament, donar totes les facilitats perquè els diputats intervinguin en la vida parlamentària: en persona, a distància, per delegació o per holograma. La tècnica al servei del debat. Però les decisions madrilenyes van anacrònicament en sentit contrari.
