No hauria de ser gaire difícil poder ajustar l'oferta educativa bàsica a les necessitats de la població del país. No hauria de costar gaire veure que si la voluntat és mantenir una escolarització de dos models (públic/privat-concertat) s'ha de poder fer l'oferta de places perquè les famílies puguin triar, i que si no hi ha prou demanda, aquesta es pugui reorganitzar amb la prematrícula feta. Ens estalviaríem les batalles de si ens tanquen o ens reobren aules. És una mica més complicat en el cas de l'oferta de graus professionalitzadors (els universitaris ja troben en cada rectorat qui marca pautes i en el consell interuniversitari qui fixa l'ordre). La proposta de Solsona, de fer graus diferents cada any segons la demanda que hi hagi, no està malament. Aquest any, joves de la capital solsonina es quedaven sense formació d'aquest nivell a la seva ciutat. Hi ha hagut, però, una rectificació i es mirarà si hi ha prou alumnes per fer un grau d'educació infantil. És una solució.