Tal com estan les coses qualsevol pronòstic és aventurat, però tot apunta que les eleccions municipals de l'any que ve estaran fortament polititzades. És a dir, que els factors de política general pesaran molt més que en altres convocatòries, i dins això, el factor nacional serà força determinant.

A Manresa les eleccions autonòmiques del 21 de desembre van donar el doble de vots als partits independentistes que als defensors del 155, i res no fa pensar que l'avantatge dels primers hagi de ser menor a les municipals de l'any que ve. L'expectativa se centra a escatir si la primera posició a l'Ajuntament serà per a Esquer-ra o per al grup de l'actual alcalde, siguin quins siguin el nom i la mena de formació amb la qual es presenti.

Fa un any, i fins i tot fa set mesos, les enquestes de política nacional apuntaven que Esquerra superava el PDeCat, l'antiga Convergència, en intenció de vot. Així havia succeït a les eleccions generals del 2016. La translació d'aquest avantatge a unes eleccions municipals portava a pensar que els republicans podrien convertir-se en la primera força de l'Ajuntament de Manresa, fet que els donaria l'alcaldia (excepte en el cas que el PDeCat liderés una aliança alternativa amb partits unionistes, una idea que ja llavors era força inversemblant i ara ho és encara més).

Quins factors podien alterar aquest entorn polític? Els encerts o errors de cadascú en gestió municipal i l'atractiu dels respectius candidats. PDeCat i ERC governen plegats, i per tant comparteixen encerts i errors. Queda doncs la qüestió del candidat, i aquesta setmana Esquerra ha designat el seu: Marc Aloy, actual primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme. És el que va amb l'alcalde Junyent a totes les inauguracions i col·locació de primeres pedres d'obra pública. Impedirà que els postconvergents siguin sols a reivindicar la feina feta.

Però les expectatives han canviat en els darrers mesos. Les eleccions del desembre van veure la resurrecció del PDeCat de la mà del fenomen Puigdemont, i la projecció d'aquells resultats els donaria la primera plaça a les municipals. Retindrien l'alcaldia. Fa un any semblava evident que encapçalar la llista d'Esquerra suposava començar la cursa amb avantatge, però ara ja no és tan clar. De fet, ara mateix molt poques coses són clares, i en els dotze mesos que falten la política catalana es pot capgirar unes quantes vegades.