La Patum de Berga ha passat en menys de vint anys de ser una festa local més a convertir-se en una de les poques festes populars catalanes que el conjunt del país considera simbòliques i que, els dies que se celebren, capten l'atenció general. Ha estat en part per la proclamació de Patrimoni de la UNESCO, però també perquè una suma de factors ha generat una dinàmica virtuosa. Entre altres coses, la Patum té dues qualitats que són poderosíssimes en el món d'avui: és una festa autèntica, profunda, en un moment en què la banalitat i l'adotzenament general fan que destaqui amb molta forta; i és una celebració mediàtica per naturalesa, poderosíssimament visual, ideal per fotografiar i per compartir. La Patum ve d'un passat remot però ha trobat la manera d'encaixar amb el món d'avui. Una cosa ho ha facilitat: malgrat algunes resistències, s'ha anat obrint i democratitzant, incorporant energies noves i seguidors diversos, plurals, que han fet la festa més transversal. Obrir el balcó i els plens ha estat un gran pas en aquesta direcció vivificadora i oxigenadora. Cal seguir.
