Albert Rivera proposa una reforma electoral que tancaria les portes del Congrés a partits d'àmbit autonòmic que governen les seves comunitats. La proposta consisteix a exigir un mínim del 3% dels vots a tot l'Estat per accedir a la cambra legislativa. És una iniciativa dubtosament constitucional i que pot general conseqüències polítiques indesitjables per al projecte unitarista de qui l'està formulant.

Amb els resultats de les darreres eleccions, la barrera del 3% deixaria fora Esquerra, el PDeCat i el PNB, a banda de Bildu o Coalició Canària. La resposta més lògica dels dos partits catalans seria la de presentar-se junts, ja que la suma dels seus resultats a les darreres eleccions generals arriba al 4,7%. Vet aquí, doncs, que Rivera aconseguiria cimentar la unitat de l'independentisme. Realment és aquest un dels seus objectius?

Estirant la hipòtesi, ves a saber si als nacionalistes bascos no els interessaria fer una coalició electoral amb els catalans, només per esquivar la limitació, i amb clar propòsit de desfer-la un cop aconseguit l'objectiu.

Però anem a una altra de les conseqüències possibles. Imaginem que les enteses electorals no s'aconsegueixen lligar, i que ERC, PDeCat i PNB queden fora del Congrés dels Diputats, alhora que tots tres continuen al capdavant dels respectius governs autonòmics. Quina seria la reacció dels ciutadans d'ambdós territoris en veure com els seus respectius governs són expulsats del temple de la democràcia espanyola? Probablement, més desafecció cap al projecte espanyol. És aquest, l'objectiu de Rivera? Els malfiats segurament pensaran que sí, que busca atiar el conflicte perquè li serveixi d'excusa per a la seva política d'intransigència.

A banda, hi ha la qüestió constitucional. La carta magna espanyola diu que l'elecció de diputats «es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional». És, doncs, a cada circumscripció (província) que es poden establir (i s'estableixen) barreres d'entrada. Per crear barreres de càlcul general caldria modificar la Constitució.

De tota manera, el sentit comú és la principal raó per qüestionar la idea de Rivera. Provin d'imaginar-s'ho: els votants de Girona es veurien representats pel tercer, quart i cinquè partits, perquè el primer i el segon, que sumen la meitat dels vots emesos, no poden entrar al Congrés. Diríem que és inimaginable, però ja han passat moltes coses que no ens podíem imaginar.