Vet aquí que el PSC torna a governar a Badalona, la quarta ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. Ho fa amb tres regidors sobre un total de vint-i-set i sense el suport explícit de cap grup. I ho fa gràcies a haver aconseguit els vots del PP i Ciudadanos. La primera mesura del nou alcalde ha estat retirar del balcó de la casa de la vila la pancarta on deia «Llibertat presos polítics», una reivindicació que, contràriament al que diu la premsa espanyola, no és un eslògan independentista, sinó una demanda que desborda àmpliament l'espai sobiranista.

Una vergonya, deien les pancartes que hi havia a la plaça el dia del ple. Una aliança impia, que es produeix entre grups antagònics i que contradiu explícitament el compromís electoral del PSC de no pactar, en cap circumstància, amb un partit com el de García Albiol, que ha revelat, precisament a Badalona, el seu caire més xenòfob i més ultradretà.

A Badalona, doncs, s'han saltat tots els principis, totes les promeses i totes les previsions de governabilitat més elementals. I les direccions dels partits a Barcelona i a Madrid ho han beneït amb el seu silenci clamorós, sense gosar ni tan sols atansar-se a la ciutat on s'ha produït la maniobra. És evident que l'única explicació possible és simplement fer fora una alcaldessa incòmoda per als aliats, ocupar l'alcaldia al preu que sigui i esperar que, amb una major visibilitat del cap de llista del PSC, les properes eleccions permetin millorar el resultat tan magre de l'any 2015. Gran operació política, doncs, de gran profunditat, coherència i ambició, que el discurs de l'avui alcalde pretenia emparar sota el pretext d'un govern millor per als badalonins. ¿Millor, amb tres regidors i amb una aliança impossible de sostenir en el dia a dia? Perquè és clar que la pregunta següent no pot ser altra que demanar-se si el PSC té el mateix programa de govern per a Badalona que el PP i Ciudadanos, i si comparteix l'estil i les propostes de García Albiol.

No, no és una maniobra en favor dels veïns de Badalona, que d'aquí a un any ja estaven cridats a pronunciar-se sobre el govern municipal i l'alcaldessa que han tingut fins ara. És, senzillament, la perpetuació d'un gran pacte polític que continua vigent i que va fer possible l'aplicació anticonstitucional de l'article 155. Aquest pacte continua funcionant en grans ciutats com Lleida, Tarragona o Mataró i va més enllà de la recuperació del govern de la Generalitat i de la moció de censura i l'ascens al govern de Pedro Sánchez. Es tracta de comprovar, una vegada més, que «la unidad de la patria» passa per damunt de tota altra cosa, de qualsevol ideologia, programa o convicció política. Tot s'hi val.

D'altra banda, hi ha una manera de fer, en tota aquesta operació, que diu molt de la personalitat del líder català del PP i, malauradament, de l'estat actual del PSC. García Albiol va permetre la moció de censura, però va humiliar el nou alcalde, a qui nega la legitimitat per ocupar la cadira consistorial. I els socis que han permès l'operació ni tan sols s'han preocupat de confegir un mínim document on expliquin allò que, amb el seu vot, proposen per al municipi que volen representar. Tots tres partits aliats van a la seva i es critiquen els uns i els altres sense cap mania: volien només fer fora l'alcaldessa. Algú, a Badalona i més enllà, hauria de pensar seriosament sobre quina mena de política és aquesta i quina mena d'espectacle indigne ofereixen a tots els ciutadans.