Segons alguns estudiosos, la primera lliçó del governant és elegir un segon de bord prou feble i dependent perquè mai no es rebel·li, però que funcioni com a cuirassa i com a tap per a altres aspirants al tron. Segons d'altres, la primera lliçó és dividir les funcions de mà dreta entre dues persones, per tal que es neutralitzin l'una a l'altra i cap de les dues no acumuli prou força per intentar l'assalt al poder. Dos grans visirs perquè cap d'ells no pugui ser califa en lloc del califa.

Si la famosa frase «primer el país, després el partit, i jo al final» fos realment assumida i aplicada per governants i alts dirigents, els processos de relleu no serien problemàtics, ja que el líder faria créixer a vora seu un bon successor, i aquest prendria lleial paciència i no intentaria avançar el fet successori.

Però fora d'algunes excepcions (com la d'Artur Mas com a hereu designat per Jordi Pujol, si bé en la fase final dels seus mandats), les boniques dites no sobreviuen fora dels discursos, i els líders eviten donar veritable poder a secundaris realment forts. O els trien inofensius, o procuren que estiguin dividits i enfrontats. Mariano Rajoy va optar per la segona via, i a més més va marxar sense designar successor, de manera que les seves dues mans dretes, la del govern i la del partit, ara lluitaran per guanyar-se els vots de la militància, en competència entre elles i amb altres candidats que aspiren a donar la sorpresa. Tot plegat, molt obert, però sense gaire temps perquè la situació es vagi decantant per simple gravetat, ja que la data del 5 de juliol és a la cantonada.

El 5 de juliol, d'aquí a dues setmanes, els militants del PP que ho desitgin votaran el candidat a president de la seva preferència, i també els compromissaris del congrés del 20 i 21 de juliol. Se suposa que serà el congrés el que triï el president entre els precandidats més votats el dia 5, però seria tot un problema que els compromissaris elegissin una persona diferent de la més votada pels militants. Si, posem per cas, Santamaría supera Cospedal, però el congrés tria aquesta última, probablement s'organitzaria un gran escàndol. De manera que els set candidats tenen tot just dues setmanes per fer campanya i per forjar aliances que concentrin el vot. I d'entrada, les principals aspirants són les corresponsables directes dels errors de Rajoy en el govern i en el partit. De veritat encarnen els necessaris aires de renovació?