GERARD ALSINA (PALLECO)
J
a hem encetat la Patum 2009, amb una gran sorpresa, en veure els gegants amb les noves gales. Uns vestits realment impressionants, tot i que el que més m'ha agradat ha estat el de la geganta vella, ja que és el que crida més l'atenció, i el que, potser, ha sofert més canvis. Aquesta novetat ha provocat que, en lloc de semblar un passacarrers normal, semblés també una desfilada de moda, ja que gairebé tots els assistents comentaven els detalls dels vestits, i els feien una gran quantitat de fotografies, jo inclòs (però són efectes secundaris d'una gran millora), ja que ha estat la major part de la plaça qui ha aplaudit el canvi. La plaça, és clar, era plena, i feia una calor remarcable (tot i que jo tendeixo a tenir calor), sort que cada dues passes trobes un bar on refrescar-te, i poder comentar, amb tranquil·litat, l'estratègia a seguir en el passacarrers nocturn.
Avui estem oficialment en el dia del Corpus (dia principal de la festa), en què els berguedans engalanats, i la major part amb ulleres de sol, assisteixen a la plaça de Sant Pere a les dotze en punt (tot i que no sol ser una Patum gaire puntual, per qüestions clericals...). Jo, com ja fa uns anys, vaig a veure la Patum de lluïment des del balcó de la família de la Rosa Rosich, sobre la sabateria (aprofito aquesta oportunitat per agrair-los l'hospitalitat). Un cop acabada la Patum, i amb el meu pare, germà i cu-nyat, que m'esperen en diferents punts de la plaça, anem a fer un vermut, i cap a casa, on ens trobem amb la família per dinar plegats. Després, vaig a fer migdiada, per intentar descansar, i fer front a la llarga nit.
Una part de la Patum d'aquesta nit, espero veure-la des del terrat de l'ajuntament, ja que hi aniré a ajudar el meu amic Oriol, a fer fotografies per a una feina que li han encomanat, i així també podré gaudir de la festa des d'un punt de vista diferent de la plaça, ja que la il·lusió de gran part dels berguedans és de poder gaudir de com més perspectives diferents de la Patum millor. Poder fer de nan, geganter, guitaire, músic, etcètera. Però la pega és que la majoria no estan al nostre abast.
En el segon salt de plens anirem a fer rotllana a la Jeni, una amiga que, tot fent de ple, es gravarà diferents sons, com el batec del seu cor i la seva respiració. I la resta de la nit serà una incògnita que el temps desvelarà, ja que ni jo no sé el que faré.