Un símbol que es projecta al món

TONI MATA I RIUMANRESA "No hem descobert res de nou, però el llibre té l'atractiu original de ser un compendi que fins ara no s'havia dut a terme en un sol volum". Albert Rumbo és un dels estudiosos més reputats de la Patum, i com a bon especialista és conscient que un bon estudi d'un fet local té el valor afegit de la seva universalitat. Parlar de la Patum és, també, parlar de la història de Catalunya i d'Europa.
Un dels episodis més importants de la història de la Patum és la prohibició que va emanar del Concili de Trento de fer representacions teatrals dins les esglésies, al segle XVI. Un esdeveniment que s'explica en el capítol quart del llibre: "ben aviat, els aires de festa que la Bulla comportava foren titllats 'd'abusos' per part de les autoritats eclesiàstiques, les quals es van preocupar d'eradicar aquestes mostres festives intentant retornar el seguici processional a la dignitat que aquest requeria. Fruit d'aquesta voluntat, sortiren diverses prohibicions referides a la presència dels entremesos als recintes sagrats, la qual cosa va provocar una laïcització cada vegada més accentuada d'aquests elements i la seva expulsió definitiva dels temples".
Després d'aquesta introducció, Rumbo explica que "aquest és un d'aquells moments històrics per als quals, ara com ara, no tenim una data definitiva i que resti fora de tot dubte, però som conscients que, es produís quan es produís l'expulsió definitiva de les comparses patumaires de l'església, el moment mereix ser considerat com un moment històric, no només perquè des d'aquell precís instant s'alterava el marc fins llavors tradicional de la celebració, sinó perquè aquesta expulsió va ser el detonant que va garantir la continuïtat de la nostra festa. Val a dir que, com passa tantes altres vegades, el fet no és exclusiu de Berga, sinó que l'actuació dels entremesos i les representacions parateatrals de caràcter religiós a l'interior dels temples foren tallades de soca-rel arreu del Principat i, fins i tot, arreu de la cristiandat.
A Berga cal destacar dues d'aquestes prohibicions. D'una banda, la disposada a les sinodals del 1689, quan el bisbe de Solsona, Miguel de Santos, estableix que 'un altre abús es nota que cal desterrar i extingir d'arrel: que en algun lloc d'aquesta diòcesi, en les processons que solen fer-se per les festivitats del Santíssim Cos de Crist, alguns homes abillats amb vestit de diable, i fent gesticulacions com si fossin dimonis, amb les quals mouen els fidels més a riure que no pas a estar devots, cometen actes que donen escàndol, indignes de la pietat cristiana i indecorosos per a aquelles festivitats, les quals s'han de celebrar amb suma veneració, per tant, aquest abús potius belluinum quam humanum ac christianum, més bestial que no pas humà i cristià, el condemnem i amb tanta autoritat com tenim l'extingim i el prohibim sota les penes segons la nostra voluntat'.
La prohibició, però, no devia causar tot l'efecte desitjat pel bisbe, ja que el 1723 trobem la segona de les prohibicions que destacàvem. Aquesta la podem llegir en una lletra del vicari general de Solsona al rector de Berga en la qual parla 'del abús y desordre tan gran succeeix per la festivitat de Corpus en eixa iglésia de anar en ella Mulassa, Diables, Gegants y altres posturas indecents, guarnits tots de cuets, retirantse ab mala forma homens y dones per las Capelles, ocasionant lo fum grans danys en los altars dorats, avent de reservar lo Santíssim Sagrament sens solemnitat alguna sinó ab gran pressa per no succehir major indecència y escàndol y molts altres inconvenients'. A la mateixa carta es demana al rector que 'en ninguna de les maneres permetrà en la iglésia semblants abusos y desordres tant dignes de privarse'".


El llibre que Regió7 posa a la venda s'afegeix a l'extensa bibliografia que ha generat el Corpus i la festa de la Patum en el darrer segle. Una selecció dels deu títols imprescindibles segurament oblida algunes obres d'interès, però dóna una visió àmplia del fenomen.
L'any 1916, Antoni Salvador va escriure La Patum. Del 1932 és La Patum de Berga, del reconegut folklorista Joan Amades. Amb el mateix títol, La Patum de Berga, tracta de la festa Josep Armengou, una obra la versió definitiva de la qual és del 1973. M. Dolors Costa i Jaume Farràs són els autors de Corpus berguedà i Administradors (1987). Farràs va escriure també La Patum de Berga, amb una edició definitiva del 1992. Del mateix any és Visió històrica de la Patum de Berga, de Josep Noguera. Amadeu Carbó i Toni Serés signen Corpus. Un passeig per la història i per la festa (1997), i Albert Rumbo La Patum, visions d'un segle (2001). Rumbo, Manel Escobet i Joan Cortina van fer Patum! (2001), i Dorothy Noyes, el 2003, va escriure Fire in the Plaça: Catalan Festival Politics after Franco (2003).


Regió7 saluda avui l'inici d'una nova celebració de la gran festa de Corpus amb la presentació del llibre Moments històrics de la Patum, un acte que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda al saló de sessions de l'ajuntament de Berga i obert a tothom. El volum, que es posa a la venda aquest cap de setmana a un preu de 3 euros, és escrit per Albert Rumbo, rellevant historiador berguedà que al llarg de la seva trajectòria ja ha signat altres títols sobre la Patum.
Les vuitanta pàgines del volum s'estructuren en nou capítols que, segle a segle, relaten els esdeveniments més destacats de la història de la Patum. El recorregut s'inicia al segle XIII, amb la institució de la celebració del Corpus, i culmina el 25 de novembre del 2005, data de la proclamació de la Patum com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Escrit amb un to amè, rigor històric i passió patumaire, el llibre pot interessar tant als amants de la festa berguedana com als aficionats a la història del país. Cada capítol inclou dues fotografies històriques, un document representatiu del tema que s'hi traca i un dibuix. Així mateix, el llibre s'obre amb sengles textos de presentació de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, i de l'alcalde de Berga, Juli Gendrau.

fotografies històriqueS DE LA PATUM.Imatge de conjunt de la Patum a la darrera dècada del segle XIX, probablement de l'any 1895 o 1896.Fotografia de la guita grossa en la immediata postguerra.Pri-mera fotografia coneguda de la Patum, datada l'any 1868. Entre molts altres detalls s'hi pot apreciar les autoritats presidint la celebració des d'un banc col·locat a primera filaEls gegants de Berga a la trobada de Man-resa el 21 d'octubre del 1951 amb motiu de l'estrena de la pubilla