La 16a edició de la Fira Mediterrània ha donat el tret de sortida aquest dijous amb la Llotja com a punt neuràlgic de tota l'activitat professional. Concerts, espectacles, estrenes i trobades ràpides entre els diferents agents del sector cultural són algunes de les activitats més destacades que es viuran aquests dies per Manresa. El gerent de la Fira, Jordi Bertran, ha explicat a l'ACN que tot i les dificultats que està travessant el sector, la contractació d'artistes a través de noves fórmules que permeten compartir riscos entre artistes i organitzadors i l'augment del micromecenatge -la Fira ha passat de 20 mecenes el 2008 als 160 actuals- són dos factors clau que ajuden el sector a tirar endavant.
La Fira Mediterrània de Manresa ha consolidat la Llotja Professional, amb un total de 85 activitats previstes, com reunions ràpides i presentacions curtes d'espectacles, al Museu de la Tècnica de Manresa. El gerent de la Fira, Jordi Bertran, ha explicat que enguany s'ha arribat a la xifra de 48 estands professionals, una ocupació pràcticament completa. A més, de moment ja s'han acreditat uns 1.000 professionals, d'una trentena de països, una xifra que s'espera superar al tancament del certamen aquest diumenge arribant als 1.200.
L'últim estudi realitzat sobre el volum de negoci que genera la fira -que data de l'any 2009- el situa al voltant dels 13 milions d'euros i dóna un volum contractual de 1.500 acords. Ara la Fundació Universitària Balmes n'està redactant un altre, amb les xifres de les darreres edicions, però Bertran ha avançat a l'ACN algunes de les tendències que s'hi albiren.
Tot i la forta retallada de recursos públics per part de la Generalitat, al voltant d'un 28%, i l'estat actual en què es troba el món de la cultura avui dia, la Fira Mediterrània i, per extensió, el sentir del sector, "tiren endavant". Segons Bertran, hi ha dos factors clau que propicien aquesta "supervivència" a nivell econòmic del món de la cultura.
Per una banda, segons Bertran, si fa quatre anys la majoria d'artistes quan declaraven els seus contractes ho feien a través de la fórmula de remuneració fixa, ara cada vegada es veu més clar que aproximadament el 25 o el 30% dels contractes opten per altres fórmules que tenen més a veure amb el fet de compartir riscos entre organitzadors i els mateixos artistes. Segons el gerent de la Fira, la tendència que s'observa en aquest estudi que estan elaborant és un símptoma que el manteniment de bona part del sector ve de l'increment de la participació del propi sector privat.
Un segon factor clau, que Bertran ha qualificat d'essencial, és la intervenció d'agents privats que ajuden a finançar activitats culturals com la Fira Mediterrània i que no són estrictament de l'àmbit artístic. Aquests mecenes de què parla Bertran, eren una vintena els anys 2008 i 2009, i actualment ja han arribat als 160. El gerent ha assenyalat que aquestes xifres no es reflecteixen a nivell global, perquè s'ha aconseguit que el pressupost sigui més o menys el mateix que en altres edicions, però són "importantíssimes" perquè permeten veure "com sobreviu el sector a la situació actual de crisi que travessa".
Trobades ràpides entre professionals
Una de les activitats que té més acollida entre els professionals són les trobades ràpides o speed meetings. En aquestes cites, els artistes coneixen els programadors d'espectacles i els expliquen breument en què consisteix la seva proposta. Un artista de circ de carrer de la companyia Mestumaca, en Frederic, ha explicat que es tracta d'una molt bona oportunitat per fer "visible" el seu treball i conèixer en primera persona els programadors que després contractaran els seus espectacles.
En total, durant els dies que dura la Fira, s'han agendat unes 180 trobades, tot i que Bertran ha explicat que també s'hi haurien de sumar "totes aquelles que no podem controlar i que es donen de manera informal als expositors de la Llotja".
Canvi d'imatge de la Llotja
La Llotja de la 16a Fira Mediterrània de Manresa s'inspira en les bresques de les abelles i els estands tenen forma hexagonal. Aquesta és la principal singularitat del projecte de l'empresa bagenca A Nou Serveis, que va guanyar el concurs per dissenyar l'espai professional, ubicat al Museu de la Tècnica de Manresa. Bertran ha explicat que la Fira es volia allunyar de "l'aspecte dels estants de fira multisectorial" i per això han apostat per un nou disseny que pretén ressaltar "el valor arquitectònic i històric del museu". El Museu de la Tècnica es troba en l'edifici dels Dipòsits Vells de Manresa, un equipament que es va construir a mitjan segle XIX. .
A més de la forma hexagonal de tots els estands, una altra de les característiques del projecte guanyador és que el material que s'utilitza és el cartró niu d'abella, un producte resistent que imita en la seva estructura interior la forma del rusc. A més a més, els expositors estan distribuïts com ho estan les estructures de la cera de les abelles en un rusc. Aquest esquema ha permès crear un recorregut intern perquè la gent pugui circular de manera ordenada pels diferents estands.
Els responsables del disseny de la Llotja també han tingut en compte els colors i han escollit el blau per a la moqueta firal per reproduir el mar Mediterrani, i el verd, vermell i groc -que són els colors promocionals de la fira- per al terra dels estands.
