El Barcelona va aconseguir la Supercopa d'Europa, el primer dels sis títols als quals opta aquesta temporada i el quart de 2015, després de derrotar en la pròrroga al Sevilla (5-4), en una autèntica festa del futbol espanyol que va decidir el futbolista que està a punt d'abandonar el club: Pedro Rodríguez. Va haver de ser el davanter canari, que està a hores de deixar el Barcelona, el qui es revelés com l'heroi blaugrana, als 115 minuts, davant l'alegria dels 55.000 aficionats que van omplir les grades de l'estadi del Dinamo de Tbilisi, que no van deixar d'animar al equip de Luis Enrique. Pedro, que ha demanat marxar possiblement rumb al Manchester de Van Gaal, va quedar-se a la banqueta (Luis Enrique va situar Rafinha de titular) però va acabar sortint a l'inici de la pròrroga com a recanvi de Mascherano.

El campió d'Europa, en el qual Lionel Messi va marcar dos grans gols a pilota parada en els primers quinze minuts, va suar la victòria, ja que el Sevilla es va avançar al marcador als tres minuts i posteriorment va aconseguir igualar un marcador desfavorable de 4- 1 en el segon temps per forçar el temps extra quan ja gairebé tothom veia campions als catalans. D'aquesta manera, el Barcelona de Luis Enrique aconsegueix el pòquer de títols en el que va d'any -Lliga, copa, lliga de campions i el títol d'anit-, s'apropa al sextet i iguala amb l'AC Milan en l'historial de Supercopes d'Europa (5).

Totes les estratègies dels dos equips se'n van anar en orris al poc de començar el partit amb el golàs de l'argentí Ever Banega, d'impecable llançament de falta a la vora de l'àrea als tres minuts. L'alegria dels andalusos amb prou feines els va durar un sospir, ja que Messi va tornar l'empat al marcador tres minuts després tornant la falta perfecta al seu compatriota argentí. Luis Suárez va provocar de manera molt intel·ligent una falta a la vora de l'àrea, una posició immillorable per l'esquerrà argentí, que va netejar les teranyines de la porteria defensada per Beto.

A partir d'aquí, el campió d'Europa es va sentir còmode i va començar a embastar jugades, davant del que els defenses sevillans només podien recórrer a la falta. Així, al quart d'hora, una falta comesa sobre el Rakitic a diversos metres de la vora de l'àrea semblava acabar amb les esperances dels andalusos. De nou Messi va tornar a deixar clar per què és per a molts el millor jugador de la història, en marcar de rosca en un altre xut de falta.

Els aficionats no s'ho creien. Dos golassos de falta de Messi en menys de deu minuts. El tècnic rival, Unai Emery, es desesperava a la banda, mentre el seu equip era incapaç de creuar el mig del camp amb la pilota controlada, ja que Reyes, un futbolista capaç de canviar el destí d'un partit, tot just entrava en joc desactivat després un gran inici.

Els blaugranes semblaven jugar al Camp Nou, ja que l'afició únicament corejava les jugades de Messi i és que cada pilota que tocava causava un incendi a la defensa rival. Només al final de la primera part, el Sevilla es va estirar, va superar la pressió del Barcelona i per les bandes va estar a punt d'empatar.

Precisament, una jugada per la banda de Vitolo acabar en una passada ajustadíssima que va haver de ser salvada gairebé en la línia de gol per Alves als 41 minuts. Només un després va arribar un dur càstig pel Sevilla. Una passada llarga va ser aprofitada per Luis Suárez per trencar el fora de joc i plantar-se davant de Beto, però aquest va rebutjar el seu xut ras, encara que el perill no va acabar aquí. Lluny de frustrar-se, l'uruguaià va esperar l'arribada de reforços i va donar una magnífica passada entre les cames del defensa que el va encarar que va ser aprofitada per Rafinha, que s'havia internat a l'àrea com una exhalació. 3-1 al descans.

La segona part va començar com va acabar la primera, és a dir, amb un nou gol de la greixada màquina blaugrana, tot i que a això també va contribuir l'erràtica defensa sevillista. Suárez va aprofitar el regal per marcar amb un xut ras després de rebre la pilota al cor de l'àrea gran de mans del recuperador Busquets (min.52).

Llavors, encara que tard per al seu equip, va reaparèixer el veterà Reyes per marcar amb la dreta una impecable centrada de Vitolo (min.57), el millor del seu equip. Emery va recórrer a l'ucraïnès Konoplyanka i just després el Sevilla va ficar la por al cos d'un Barcelona que va pagar car el seu excés de confiança. Va marcar Gameiro el 4-3 després d'un innecessari penal de Mathieu (min.72). El següent canvi també va ser providencial: l'italià Inmobile va deixar retratat Bartra, es va treure del barret de copa una passada de gol que no va desaprofitar Konoplyanka i a vuit minuts del final s'establia l'increïble empat 4-4.

Ja a la pròrroga, Luis Enrique va donar entrada a Pedro en un intent de corregir el desgavell que van provocar els seus propis canvis durant el temps reglamentari, canvi que modificaria el destí de la final. Messi semblava cansat i, conseqüentment, des mitjans de la segona part el campió d'Europa va semblar agafar-li una depressió i li van faltar idees per trencar la defensa rival, però allà hi havia Pedro. Va reaparèixer a temps per marcar de manera oportunista després que Beto fes una fenomenal parada davant un dur xut de falta de Messi. El Barça tenia la final a la butxaca però les seves errades defensives encara van donar un parell d'ocasions al Sevilla, que va desaprofitar.