«Els personatges són especials, en el fons són dos inadaptats»

L'obra se situa als anys setanta i parla de dos peculiars personatges que es presenten a concursos de cançó amb l´aspiració, als quaranta anys, d´esdevenir cantants professionals

ALOMA VILAMALA / MANRESA Albert Ribalta és una cara coneguda per les nombroses temporades que ha fet d´Andreu a la sèrie de TV3 Jet Lag. Però la relació amb la companyia T de Teatre no acaba aquí i, juntament amb Xavi Mira, l´actor sallentí interpreta Nelly Blue, una obra de teatre creada per ells mateixos juntament amb la T de Teatre, i muller a la ficció, Marta Pérez.

Nelly Blue ens porta als concursos de karaoke dels anys setanta. D´on va sorgir la idea d´una temàtica tan peculiar?
Mentre rodàvem la sèrie Jet lag, Xavi Mira ho va proposar. Ell havia cantat en concursos de karaoke, i tot va començar com una broma. La Marta va pujar al carro amb nosaltres i vam idear aquesta història de de dos homes que van de concurs en concurs. Primer vam fer un petit esbós, i després, a partir d´un text base, va anar sortint el resultat final que ara presentem.

El seu personatge i el de Xavi Mira es coneixen en aquests concursos. Com són?
Força especials. Són dues pobres ànimes càndides, que aspiren a aconseguir ser cantants professionals. En realitat són dos inadaptats socials, tot i que sempre es presenten des d´un punt de vista molt tendre, molt simpàtic. Tenen quaranta anys, una edat que potser no és la més habitual per fer aquestes coses, i fantasiegen amb el fet de poder ser cantants algun dia. És a dir, que són una mica especials.

Així, l´obra parla de l´èxit?
Sí, i una mica de la realització personal. Però sobretot de l´amistat. Parla de dos nois que es troben, i que comparteixen entre ells allò que busquen, les seves esperances i les seves possibilitats en aquesta meta on volen arribar: ser cantants.

Van fer treball de camp, visitant karaokes?
No, com que l´acció passa als anys 70, la situació era molt diferent. Ara hi ha les referències d´Operación triunfo, i els karaokes d´ara no tenen res a veure amb els d´abans. Llavors s´imitava més l´estètica de la televisió del moment, aquests concursos es feien als envelats... La veritat és que l´obra està ben documentada, hem fet tot un estudi de la vida de l´època.

En l´obra canten tots dos. Apareixen gaires cançons?
Crec que són unes 8 o 9 en total. Tot i que és una comèdia musical, no fem teatre musical. No parlem cantant, sinó que interpretem les cançons. I a la vegada, l´obra no és un recital o un cabaret, sinó que estan integrades dins de la història.

Quins temes podran sentir els espectadors que els vinguin a veure?
Hi ha molts clàssics italians melòdics, que són l´obsessió del meu personatge, Ricard Amigó, tot i que aquest és un tipus de música que era anterior al moment en què se situa la història, els anys setanta. A l´espectacle apareix Sono Tremendo, de Rocky Roberts, De pergherò, d´Adriano Celentano, Et maintenant, de Cilbert Becaud, Tu vuo fa l´americano, de Renato Carosone, i Volare, de Domenico Modugno. També hi ha diversos temes de Nino Bravo, América, Libre, Un beso y una flor, i un esbós de Noelia.

I el títol, Nelly Blue, d´on ve?
No vol dir res en concret. El vam agafar a través d´una relació d´idees. Nelly ve per la laca, un element molt present a tota l´obra. També per la cançó Noelia de Nino Bravo, i a més, la mare d´un dels personatges també s´anomena així. I blue ve perquè és un color que també apareix, i la paraula surt a la cançó Volare. I junt sonava bé.

Van estrenar l´espectacle ara fa un mes. Com els està anant?
La veritat és que molt bé. És un espectacle molt amable, la gent s´ho passa molt bé. I nosaltres també! En aquest mes hem estat en gairebé una desena de llocs diferents, i de cara al març farem temporada a Barcelona.

I després?
Això durarà fins a la primavera. Després amb la companyia T de Teatre estrenarem un nou espectacle al Grec.

Fa molt temps que treballa amb la companyia T de Teatre. La seva història continuarà?
De moment no ens cansem els uns dels altres. També es nota que fem teatre, i canviar sempre va bé. Es podria dir que som com una família. A Nelly Blue hi ha col·laborat molta gent que també havia treballat en produccions anteriors de T de Teatre. Ens avenim.