Construir un tramvia és una bona opció a Manresa?

FRANCESC GALINDO/MANRESA Que Manresa tingui tramvia urbà en superfície i es pugui capgirar la cultura del vehicle privat és possible. Aquesta és la conclusió del projecte Tram-Man elaborat per la delegació del Bages, Berguedà i Anoia del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació. El cost estimat seria d'uns 8,75 milions d'euros per quilòmetre. Per a 4,1 quilòmetres entre el passeig del Riu i el parc tecnològic, incloent-hi els dos combois, suposaria una despesa de 35 milions d'euros (una xifra estimativa perquè no se n'ha fet una valoració econòmica exacta).

La proposta, batejada com a Tram-Man, és una aposta ciutadana nascuda d'un col·lectiu professional per aconseguir una ciutat menys contaminada i amb millor mobilitat mitjançant un sistema de transport més sostenible i ecològicament més eficient. Des d'aquest àmbit professional es considera que seria adequat un tramvia d'una sola via i amb una dotació de dos combois, un en cada sentit, que es creuarien amb una doble via aproximadament al punt mig del recorregut. Les estacions de sortida i arribada també seran dotades de doble via amb doble andana.

El president de la delegació, Joan Carles Batanés, ha explicat que la inversió seria assumible per al país perquè no té túnels ni ponts no modifica voreres i transcorre per carrers existents. Caldria una infraestructura per a les vies i la catenària, però no caldria posar la ciutat de potes enlaire. Sí que hi hauria dos punts amb una intervenció més important, que són el passeig del Riu (a la zona de les veles, a prop del Pere III) i la Bonavista. Batanés explica que la zona del passeig del Riu està deficientment urbanitzada actualment i, per tant, el que s'aconseguiria seria una millora de l'espai urbà. A la Bonavista, l'encreuament amb doble via i l'andana central també serviria per endreçar l'espai. L'estudi té en compte futures infraestructures projectades per la Generalitat (com el tren-tram cap a Santpedor i Sallent, i el tren tranversal fins a la Renfe actual), però pel que fa al disseny i recorregut per l'interior de Manresa "hem volgut que el nostre estudi tingués les nostres pròpies inquietuds i, per tant, neix amb independència" d'altres projectes de tramvia.

El punt d'inici al passeig del Riu és proper a l'estació de Renfe i en el futur, amb la reordenació de la zona de l'estació amb un intercanviador i amb la possible arribada del tren transversal, permetria connectar el servei de tramvia urbà amb la xarxa ferroviària. L'altre punt d'inici, el parc tecnològic, permet la construcció d'un aparcament que permetria als usuaris deixar el cotxe i fer servir el tramvia. Batanés afirma que cal pensar també que la Generalitat vol habilitar la línia fèrria per fer un metro comarcal que enllaci amb Santpedor i Sallent, i que aquesta via passa pel costat de l'estació prevista al parc tecnològic i que ambdues infraestructures es podrien enllaçar.

El recorregut del Tram-Man permetria, a més, crear en el futur branques des d'aquest tronc. Per exemple, un ramal podria anar des de la rotonda del Mil·lenari fins al futur polígon del Pont Nou i la zona esportiva del Congost; un altre ramal es pot generar des de la caserna de la Guàrdia Civil cap a un aparcament descongestinador al barri de Miralpeix, i un altre des de la plaça de Prat de la Riba cap a l'avinguda Bases de Manresa i fins al Centre Hospitalari. Per tant, es planteja un recorregut que obre un ventall ampli de connexions cap a altres punts de l'interior de la ciutat, a més de lligar amb aparcaments dissuasius a les entrades de la ciutat i amb zones industrials i esportives.