L´alegria de compartir cent anys de danses

PEPA MAÑÉMANRESA L'espectacle ja va començar amb una bona càrrega d'emoció. Dalt de l'escenari van aparèixer els pioners, els que van donar empenta al resorgiment de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages després de la desfeta de la guerra civil. Parelles formades per homes i dones de més de 80 anys, que van arrencar els primers i emotius aplaudiments de la nit.

El públic, que omplia a vessar la sala gran del Kursaal (les entrades estaven esgotades des de feia dies), va entregar-se als dansaires. Perquè ja se sabia que es tractava de cloure les activitats del centenari de l'esbart amb un espectacle concebut com una festa per a tots els qui en formen i n'han format part, un espectacle que va permetre revisitar les coreografies que formen part de la història de l'entitat, que ha tingut mestres com Antoni Reguant, Vicenç Orriols i Antoni Navarro.

Com al pati de butaques, a l'escenari també es respirava l'alegria (i potser encara amb més intensitat) de reviure vivències del pas per l'Esbart Manresà. S'hi van aplegar un total de dos-cents vint balladors i exballadors, d'un ampli ventall d'edats que va des dels 14 fins als 85 anys i que recorren fins a tres generacions.

Antoni Navarro, encarregat de coordinar l'espectacle, destaca que "l'aire que es respirava era de molta satisfacció. Feia goig veure com tothom ballava amb moltes ganes, i això demostra que la gent està integrada a l'esbart i que del seu pas en tenen un bon record. Només has d'insinuar alguna cosa que ja els tens al teu costat".

La intensitat amb què tothom es va agafar l'espectacle es palpava en la concentració per no perdre el pas, per saltar el més amunt possible... i el públic ho va saber recompensar amb aplaudiments, com els que van esclatar al final de l'esgotador Galop de Panderetes.

Arribada la mitja part, van arribar les sorpreses. Primer l'entrega per part de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires de Catalunya d'un trofeu a l'Esbart Manresà pels seus cent anys de trajectòria. La segona sorpresa, precisament, la van donar pares exballadors i fills que ballen actualment a l'esbart, fins a vuit parelles, que van intepretar La Bolangera de Manresa.

En la represa van servir-se tres plats forts: l'Esbart Manresà, una de les poques formacions que van disposar d'una rondalla pròpia per acompanyar les danses, va recuperar els músics amb Festa a Ses Illes; va colpir la sobrietat d'El mortitxol, una coreografia que era una espina clavada per als balladors que van intepretar-la, perquè no ho havien pogut fer fins llavors; i va cloure un fragment de Centendansa, que en si mateix és un Homenatge a tots els dansaires que han passat per l'Esbart.