La vegueria Central es crearà més tard que les altres, quan es canviï el mapa provincial

XAVIER DOMÈNECH MANRESA
El mapa de vegueries catalanes es posarà en marxa llastat pel mapa de les quatre províncies espanyoles. Les regions Central, del Pirineu i de l'Ebre no es constuiran fins que aquest mapa no hagi estat modificat, i això depèn de Madrid. Mentrestant, les vegueries seran aquelles que encaixin dins els límits geogràfics de les actuals diputacions i partits judicials. Així ho estableix l'avantprojecte de Llei d'Organització Veguerial de Catalunya, que ha estat ja aprovat pel Consell de Govern Local i que al gener podria passar pel Consell de Govern de la Generalitat per tal de ser enviat al Parlament.
D'entrada, no es constituirà cap vegueria que cavalqui entre més d'una província. Això afecta la vegueria Central, que inclourà comarques i municipis de Barcelona, de Lleida (el Solsonès) i fins i tot de Girona (Vidrà i Viladrau pertanyen a la comarca d'Osona i a la província de Girona), i la del Pirineu, que suma comarques de Lleida i de Girona (la part gironina de la Cerdanya). La llei no permet que una comarca es parteixi en més d'una vegueria.
L'avantprojecte de llei ho formula d'aquesta manera: "fins que no s'aprovi l'alteració dels límits provincials, es podran constituir els consells de vegueria corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona d'acord amb l'actual mapa provincial". Això, en la pràctica, significa que les diputacions actuals passaran a dir-se "consells de vegueria" sense alterar el seu àmbit territorial. L'avantprojecte fins i tot estableix que "la circumscripció electoral (per elegir diputats provincials) serà el partit judicial", que, de fet, ja ho és de les diputacions.
En conseqüència, ni la vegueria Central ni la del Pirineu (oficialment, "de l'Alt Pirineu i Aran) no podran constituir-se fins que es modifiqui l'actual mapa provincial. El preàmbul de l'avantprojecte ho explica d'aquesta manera: "per a la seva efectiva constitució cal que, prèviament, es modifiquin els límits provincials a través d'una llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles". En tractar-se d'una llei orgànica, caldrà que sigui aprovada per majoria absoluta del Congrés dels Diputats, després de la corresponent tramitació, que ha de començar amb la presentació del corresponent projecte de llei per part del govern central, d'algun grup parlamentari o de la mateixa Generalitat de Catalunya, per acord del seu Parlament.
Aquesta és la resposta que dóna el Govern de la Generalitat al trencacolls que suposa la manca coincidència entre els límits de les vegueries i els de les províncies actuals. Cal recordar que les vegueries, segons l'Estatut, heretaran les funcions i els recursos de les diputacions provincials. L'avantprojecte també ho detalla d'aquesta manera, en dir que els consells de vegueria "assumeixen la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions", així com dels corresponents "posició financera, tributària i pressupostària".
Igualment, el personal de les diputacions, tant funcionari com laboral, "passen a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, en els òrgans del consell de vegueria que es creen, en les mateixes condicions i situacions i amb els mateixos drets i deures que tenien".
L'efecte fotocòpia és tan gran que fins i tot la descripció del sistema d'elecció dels consellers del consell de vegueria, també anomenats "veguers", és una còpia gairebé literal del de les diputacions, tal com el recull la llei electoral espanyola, canviant els partits judicials per les comarques. Això vol dir que els consellers no seran elegits directament pels ciutadans, sinó que els designaran les direccions dels partits, entre els seus regidors, en proporció amb els vots aconseguits a cada comarca.
L'única diferència és fins i tot contradictòria. L'avantprojecte copia el sistema de les diputacions quan diu: "totes les demarcacions comarcals tenen almenys un conseller", però en el mateix apartat parla de "mantenir sempre el mínim de dos consellers per demarcació comarcal". En l'actual Diputació de Barcelona, els partits judicials de Berga, Igualada i Vic, que a grans trets coincideixen amb les comarques respectives, elegeixen un sol diputat.
Pel que fa a la vegueria de les Terres de l'Ebre, també haurà de retardar la seva constitució, ja que per fer-ho necessita una alteració del mapa de partits judicials, i això és competència de l'estat central.