La llei de vegueries supera el primer tràmit tot i l´oposició

EFEBARCELONA El projecte de llei de vegueries va superar ahir el seu primer tràmit parlamentari en rebutjar el tripartit les esmenes a la totalitat presentades per CiU, PP i C's, oposats frontalment a obrir un debat que no consideren prioritari i que provocarà "conflictes" territorials en la recta final de la legislatura.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, d'ERC, encarregat de presentar davant la cambra el projecte aprovat pel Govern, va celebrar que avui Catalunya faci "el primer pas decidit per construir un nou model d'organització territorial".
Conscient que l'oposició carregaria contra el projecte per considerar-lo inoportú, Ausàs va recordar que aquesta reorganització del territori s'empara en l'Estatut i respon a una "reivindicació històrica del catalanisme polític" per deixar enrere el "model altament centralitzador" de les províncies.
"Aconseguir una organització pròpia hauria de ser l'objectiu de tots els ciutadans i de totes les forces polítiques catalanes. Cap partit de tradició catalanista no hauria d'oposar-se a aquest exercici de sobirania ni hauria de posar travetes a una reclamació unitària davant l'Estat", va remarcar.
Davant les crítiques per plantejar un debat tan sensible en els últims mesos de legislatura, Ausàs va argumentar que "tant és si es fa al principi, a la meitat o al final de la legislatura", i va garantir la "simplificació administrativa" que implicarà la llei.
La llei proposa crear set vegueries, que substituiran les actuals quatre províncies: Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida, Girona, Terres de l'Ebre, Catalunya central i Alt Pirineu-Aran, sobre les quals s'organitzaran tots els serveis de la Generalitat.
Es recuperarà així la figura històrica de la vegueria, una demarcació territorial que ja va existir durant l'edat mitjana i que va ser suprimida pel decret de Nova Planta del 1716.
Amb l'impuls del projecte governamental han aflorat nombroses friccions i reivindicacions al territori, com la creació d'una vuitena vegueria per al Penedès, la reclamació de la Val d'Aran d'una demarcació pròpia, la pugna entre les capitals de comarca del Pirineu per ostentar la capitalitat de la seva nova vegueria i el pols de Reus i Tarragona per liderar el Camp de Tarragona
Precisament aquests enfrontaments territorials i l'escassa voluntat del Govern de buscar el màxim consens polític van ser esgrimits com a argument per l'oposició per rebutjar una llei que a més requerirà la modificació de diverses normes estatals.
El diputat de CiU Lluís Corominas va remarcar que el seu grup és favorable a l'establiment de les vegueries, però no a través de la llei que promou, en plena crisi, el tripartit.
Després de l'apel·lació d'Ausàs a les forces catalanistes, Corominas va advertir que quan el Parlament legisla "des de la debilitat política, sense el suport del territori i la societat i sense el rigor jurídic, el que fem és un pas enrere en el nostre autogovern".
Per demostrar la falta de "solidesa" de la iniciativa, va citar un informe annex a l'avantprojecte del Govern que admetia que la llei jurídicament "no està prou madura" i "políticament no es donen les condicions per a la seva tramitació", ja que "els últims mesos de legislatura no és el període més favorable per aprovar una llei sobre la qual existeix tanta sensibilitat territorial".
La diputada del PP Maria Àngels Olano va arremetre contra una llei redactada "d'esquena al territori", que ha generat múltiples "conflictes", que "no és prioritària" en temps d'aguda crisi i que, a més, no podrà aplicar-se de manera immediata ja que abans caldrà reformar la legislació estatal per permetre les vegueries.