J.E. | MARGANELL
Vistes les conseqüències de la rierada una dècada després, "segurament sóc un dels veïns de Marganell a qui em va canviar més la vida". Ho explica Ramon Bisbal, de 53 anys, que va haver d'afrontar aquest episodi amb les responsabilitats que tenia com a alcalde (i encara ho és) i també en l'àmbit personal, després que l'aigua es va endur la casa de la seva mare i el seu germà, i una bona part de l'antiga masia de la Fassina, on Bisbal treballava.
Aquella fatídica nit, l'aigua va destruir els cellers on havia instal·lat el seu negoci d'elaboració artesanal de perfums i que obria a la visita dels turistes. Encara avui l'edifici està com el va deixar el pas de l'aigua. I és que "després de la rierada, vaig decidir girar full perquè es va destruir l'escenari concret que donava un encant especial a la meva feina; sense allò, no tenia sentit traslladar-me a un altre lloc". Es va quedar sense feina, fins que uns anys més tard va entrar a treballar al patronat del parc natural de Montserrat. Mentrestant, com a alcalde, va concentrar els esforços a mirar de recuperar la normalitat. "La resposta d'emergències i Protecció Civil va ser ràpida, i el poble va demostrar una gran solidaritat perquè tothom es va abocar en les tasques per fer".
Recorda aquell aiguat com "el pitjor episodi natural de Marganell", a banda dels incendis del 1986. "Ningú d'aquí no recorda una rierada tan bèstia com aquella, que fins i tot va canviar morfològicament el curs de la riera. Ha agafat més amplada, i segurament que ara no tindria tanta afectació". A Marganell "hi ha un abans i un després" d'aquells aiguats; "la gent ha recuperat el respecte que havia perdut a la riera, i tenim més consciència que vivim en un lloc privilegiat però, alhora, hem descobert la fragilitat de zones com aquesta".