DILLUNS ESPORTIU

L'ICL ja està sentenciat a la jornada 20?

El Bàsquet Manresa torna molt tocat de Santiago i té 13 partits per demostrar capacitat de reacció o confirmar l'enfonsament

06.02.2017 | 11:19
Marjan Cakarun (dreta) es baralla amb Nacho Llovet en el partit de dissabte a Santiago

Passi el que passi després amb els possibles ascensos d'equips de LEB, la qüestió a hores d'ara és si la derrota de dissabte a Santiago de l'ICL (89-75) ha estat o no el punt de no retorn per evitar el descens esportiu de l'equip manresà. Si l'última plaça que ocupa és o no una condemna insalvable per als d'Ibon Navarro. Si ens fixem tan sols en els números, queda clar que no; matemàticament hi ha marge per a la reacció i per superar almenys dos equips. Però el que s'ha de veure és l'estat anímic de l'equip i els recursos de què disposa per posar en pràctica la plantilla en les properes setmanes.

L'ICL està arribant a l'inici de la segona volta amb uns problemes físics de jugadors importants que són un llast en els moments més determinants. I l'efecte del triomf sobre el Betis s'ha diluït després en dos partits que eren vitals, com el de casa amb l'UCAM Múrcia i el d'aquest cap de setmana davant de l'Obradoiro, on hi havia en joc un bàsquet average que també, al final, s'ha acabat perdent.

Després de 10 derrotes que van arribar de forma consecutiva, en els últims 7 partits s'han sumat 2 victòries (contra l'Estudiantes i el Betis), coincidint més o menys en el temps amb les incorporacions de Michael Machado i Xavi Rey, i la recuperació de Cvetkovic, però no s'ha acabat d'aixecar el vol i l'equip es troba contra les cordes, en la que és la pitjor situació d'aquest segle després de 19 partits de lliga jugats. La temporada 2012-13, en aquesta alçada de la competició portava 4 victòries, per les 3 actuals. Quant al curs passat, l'equip d'Ibon Navarro acumulava un total de 7 triomfs, que quan va acabar el campionat es van convertir en un total de 10.

Auda i Trapani s'han recuperat de les seves lesions i veurem si la seva participació pot activar més un ICL Manresa que ha tingut de cap de colla en els darrers partits un Pere Tomàs multiplicat en les dues bandes de la pista.

Un calendari complicat

Després de la jornada 20, l'ICL ha quedat a dues victòries dels equips que el precedeixen. En el cas del Rio Natura Monbus cal sumar-hi l'average desfavorable. Pel que fa al Joventut, que ahir va perdre en la visita a Tenerife, s'ha d'anar en la segona volta a Badalona. En el partit al Congost amb la Penya es va perdre per un marge de només 4 punts (81-85).

El proper diumenge l'ICL anirà al Palau Blaugrana i després hi ha la jornada de parèntesi a causa de la celebració de la Copa del Rei. Tot seguit hi ha el que podríem ja anomenar, ara sí sense cap tipus d'exageració, finals per al Bàsquet Manresa. Primer rebrà el Retabet Bilbao, després es desplaçarà a la complicada pista del MoraBanc Andorra de Joan Peñarroya, i qui més tard passarà pel Congost serà el Baskonia, equip d'Eurolliga.

Seguint la lògica i les dades dels darrers anys, l'ICL Manresa ha de guanyar entre 6 i 7 partits dels 13 que li queden per mirar de sortir de les posicions de la cua. I no ho té fàcil perquè el calendari que li resta és molt exigent, tant a fora (on només ha guanyat un partit) com al Congost.

En pròpia pista, a més a més dels dos rivals esmentats, té un total de quatre partits més: contra el Fuenlabrada, amb el València, el Reial Madrid i el Tecnyconta.

Pel que fa als desplaçaments, en queden set. A banda dels dos esmentats a Barcelona i Andorra, cal anar a les pistes de l'Herbalife, de l'Unicaja, de l'Estudiantes, del Joventut i de l'Iberostar Tenerife. Cap de còmoda ni fàcil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema