La Responsabilidad Social Corporativa és una funció relativament jove en les empreses, que cada vegada té més importància tant dins com fóra de l'espai corporatiu, a causa de la responsabilitat de les companyies sobre el seu impacte en la societat, tal com descriu la Comissió Europea.

Això es plasma en una sèrie de projectes, accions, establiment de bones pràctiques o elaboració de polítiques de transparència, els beneficis de la qual han d'arribar a la societat. Però qui són els responsables que les empreses posen tot açò en marxa? Són els directius i executius que desenvolupen la funció específica de Responsabilitat Social en qualsevol empresa o institucioón, en els àmbits públic i privat.

Per a conéixer millor les funcions d'estos directius, l'Associació Espanyola de Directius de Responsabilitat Social, DIRSE, ha analitzat el perfil d'estos responsables, els 'dirse', en el seu "Estudi de la funció de Responsabilitat Social en l'empresa espanyola". Esta anàlisi reflectix que el 66% dels professionals participants en este estudi són hòmens, i que la franja mitjana d'edat oscil·la entre els 40 i els 50 anys (50%). Finalment, quasi la totalitat dels enquestats compten amb formació de grau superior (universitària, de diferents branques, i/o màster enfocat principalment a l'empresa o al medi ambient).

El mateix informe situa el 53% dels casos en una antiguitat en la funció i RSE de quatre a deu anys, i el 80% del total, afirma haver accedit a esta funció ocupant un lloc de treball diferent en la mateixa companyia. En este sentit, el càrrec de procedència ocupat pel 59% dels enquestats era una posició directiva, principalment en les àrees de RRHH, medi ambient, qualitat o comunicació.

Respecte a les seues motivacions, Miwi Clavera, directora general de DIRSE, planteja dos tipus de 'dirse' "els que van arribar per convicció i els que van arribar per casualitat. En tots dos casos, i al poc de temps, acaben coincidint en el seu gran compromís amb els valors associats a la RSC i sostenibilitat. Este tema "enganxa" i molt", però "existix un gran desconeixement sobre el que realment és la RSE que, a voltes es confon amb filantropia o amb l'elaboració d'informes de sostenibilitat, per la qual cosa la formació o conscienciació és important", especialment si es pretén que " la RSC forme part de l'estratègia mateixa de l'empresa i canvie la manera de gestionar-la, ha de passar necessàriament per un canvi en la cultura de l'empresa, i en això els empleats són clau".

Perfil del lloc

Segons l'estudi de DIRSE, el 33% dels directius enquestats exercix la funció de RSE de forma exclusiva, xifra que arriba al 48% si l'empresa té com a principal client el consumidor final. Mentrestant, en el 67% de les empreses, esta funció s'integra amb altres funcions, principalment Recursos Humans i Comunicació.

Per a Clavera, el paper que juguen els Directius de RSC depén de les empreses i de com estes entenguen la RSC, tanmateix, descriu tres rols que haurien d'estar en l'empresa. El primer és un rol vertical o de "primera línia de defensa", que s'ocupa dels temes que tradicionalment s'assignen a l'àrea de RSC com a memòries de sostenibilitat i projectes de relació amb la societat a través de projectes de mecenatge i de voluntariat corporatiu; un rol horitzontal, o de "segona línia de defensa", en el qual el 'dirse' actua com a "consultor intern" d'altres àrees de l'empresa, aconseguint un paper transversal de la RSC; i un rol "disruptiu", en el qual "el 'dirse' es convertix en un desafiador constant de l'organització per a fer les coses sempre d'una manera responsable i ser cada vegada més sostenibles, fent de la RSC un poc més estratègic i transcendent".

A més, estos professionals han de tindre bones habilitats d'execució de projectes, de comunicació, de visió estratègica, i de lideratge per a afrontar canvis des de dins. Sense oblidar una de les característiques més importants: la resiliència.

Estos directius s'enfronten també a una sèrie de reptes que es resumixen, segons Miwi Clavera, a "aconseguir que la funció de RSC es convertisca en transversal en l'empresa, superant la cultura de sitges, i s'eleve cap amunt, cap a la direcció, de manera que quede integrada en el propòsit".