Dormir plàcidament és un somni impossible quan es pateix de nictúria. Un símptoma molt molest que redueix tant la qualitat del son com la qualitat de vida i que, a més, augmenta el risc de tenir caigudes nocturnes, sobretot si els qui la pateixen són persones d´edat avançada.
La nictúria, o l´acció de despertar-se de nit amb ganes d´orinar un mínim de dues vegades, afecta sobretot la població masculina: la pateixen set homes per cada tres dones, i és més habitual en persones d´edat avançada.
La Unitat d´Urodinàmica del Centre Mèdic Teknon, de Barcelona, estima que a partir dels 70 anys el 60% dels homes la pateixen, mentre que per sota dels 30 afecta menys del 5%. En vista del nombre creixent de població afectada, un nou mètode permet diagnosticar amb fiabilitat aquest incòmode hàbit nocturn per posar-hi tractament.
Afecció controlable
Lluny de treure-hi importància, l´interès per aquest símptoma entre la comunitat científica ha crescut els últims anys motivat pel temor que pugui provocar altres problemes de salut com ara trastorns del son i les caigudes en ancians. Cal tenir en compte que la Societat Internacional de Continència (ICS) considera nictúria el fet de llevar-se almenys dues vegades durant la nit per orinar. El pacient es desperta perquè té ganes de buidar la bufeta i, un cop acaba, torna a adormir-se.
És habitual que es llevi de forma voluntària per anar al lavabo, per la qual cosa no s´ha de confondre amb les pèrdues d´orina característiques de l´enuresi infantil ni de la incontinència.
Hi ha moltes persones que es pensen que és una afecció inevitable, pròpia de l´envelliment, i no n´informen el seu metge. Tot i això, en la pràctica, una de cada 5 o 6 persones joves de tots dos sexes es desperta per orinar més de dues vegades de nit i, fins i tot, alguns estudis comencen a assenyalar que les dones joves són més proclius a patir de nictúria. De fet, hi ha situacions especials, com l´embaràs, que poden afavorir-la.
En l´actualitat, també s´analitzen altres factors que podrien conduir a la nictúria. En aquest sentit, un estudi elaborat al Centre Mèdic de la Universitat de Loyola, d´Illionis (EUA), en més de 2.000 dones, ha revelat que patir nictúria en la infància pot ser un indicador de nictúria en l´etapa adulta.
Una altra investigació de la Universitat de Tampere (Finlàndia), recollida a The Journal of Urology, ha relacionat l´obesitat amb un increment del risc de nictúria, mentre que encara no és clar que alguns hàbits nocius, com el consum de tabac, d´alcohol o de cafè, puguin afavorir-la.
Possibles causes
La nictúria pot originar-se per les causes següents: tenir la pròstata o la bufeta afectades o produir líquids en excés. El problema prostàtic que condueix cap a aquest molest símptoma és una lesió en el teixit de la pròstata que obstrueix la sortida d´orina cap a la bufeta i impedeix que aquesta es buidi completament. Com que hi queda un residu d´orina, es tenen més ganes d´orinar durant la nit. En canvi, quan el problema es localitza en la bufeta, la raó és que aquesta pot ser molt petita (per la qual cosa s´ha de buidar més sovint) o ser hiperactiva.
No obstant això, hi ha persones que no tenen afecció de les vies urinàries però que produeixen un excés d´orina durant la nit (poliúria nocturna), perquè consumeixen molts líquids durant el sopar o poc abans d´anar al llit.
Algunes malalties com la diabetis, l´apnea del son, la deficiència d´estrògens, l´esclerosi múltiple, la insuficiència renal o la insuficiència cardíaca (per la qual es prenen fàrmacs diürètics) també provoquen aquest efecte, tal com subratlla un estudi elaborat a l´Hospital Universitari Erasme, de Brussel.les (Bèlgica), publicat a European Urology Supplements.
El diagnòstic, ara més fiable
La nictúria s´ha començat a estudiar de forma específica des de fa poc temps gràcies a una nova prova diagnòstica, la fluxometria, que mesura la quantitat d´orina que s´expel.leix en un segon, la força del raig, la durada i el fluix intermitent. Per fer-se-la, el pacient ha d´ingressar una nit a l´hospital. Durant aquest temps, l´aparell de fluxometria es manté en funcionament tothora. Així, quan la persona té ganes de buidar la bufeta, només ha de prémer un botó perquè quedi registrada l´hora exacta de la micció i orinar en un recipient especial que permet conèixer la quantitat exacta d´orina que vessa. Es tracta d´un sistema de mesurament continu que registra totes les dades del pacient en un ordinador, dissenyat per a l´Estudi Nictúria (Nicturia Study), una iniciativa de l´equip d´Emilio Batista, del Centre Mèdic Teknon, de Barcelona. Fins ara, per detectar la nictúria els pacients feien servir un diari miccional. L´avantatge de la fluxometria és que permet registrar les dades de forma objectiva. La part negativa és que és una prova nova, no està coberta per la Seguretat Social i només es fa en aquest hospital de Barcelona.
L´impacte de la nictúria
L´Estudi Nictúria ha diagnosticat aquest símptoma, mitjançant la fluxometria, en quaranta pacients voluntaris fins avui. El treball es va iniciar l´any 2007 i en l´actualitat ja ha revelat conclusions importants:
* Percepció errònia del problema: la fluxometria ha desvelat que més del 50% dels pacients no encerten en el nombre de vegades que es lleven durant la nit. Sobreestimen les vegades que van a orinar i diuen que es desperten amb aquesta finalitat entre 1 i 1,5 vegades més de les que en realitat ho fan.
* Deteriorament de la qualitat de vida: la nictúria té un fort impacte en la qualitat de vida en el 15% dels pacients. Ara, amb un seguiment més alt, el 30% dels pacients ho confirmen, ja que diuen que noten un gran cansament i estan mancats d´energia per fer activitat física.
* Repercussió en el son: el 95% dels afectats es lleven durant la primera meitat de la nit per orinar. S´ha demostrat que les persones que es desperten durant la primera part de la nit poden desenvolupar trastorns del son més greus, com l´insomni, amb conseqüències l´endemà, com ara l´endormiscament i la fatiga diürns, mal humor i un menor rendiment.
* La nictúria també comporta un risc més gran de caigudes i de fractures en persones d´edat avançada, perquè es lleven endormiscades i probablement després d´haver pres algun fàrmac que pot alterar els seus reflexos.
Consells
1. Restringir el consum de líquids mitjançant l´adopció de certs hàbits, com ara beure´n poca quantitat abans d´anar al llit i evitar picar després de sopar.
2. Sopar el més aviat possible, cap a les set o les vuit del vespre. El sopar ha de separar-se al màxim de l´hora d´anar a dormir.
3. Per sopar, evitar prendre aliments com sopes, verdures o fruites, que contenen molta aigua.
4. En comptes d´això, prendre altres aliments més sòlids com una truita o pa.
5. Si s´han ingerit aliments molt rics en líquids o s´ha begut molt, retardar mitja hora o una hora el moment d´anar al llit.
6. Evitar beure cada vegada que es llevi per orinar.
