Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han sintetitzat una molècula en laboratori que activa de forma controlada una resposta immunològica contra la proliferació de tumors.
La revista de referència en recerca "The Journal of Immunology" publica les conclusions de l'experiment que demostra l'efectivitat de la nova molècula en ratolins, segons ha informat avui la UAB en un comunicat.
Després de l'administració de la molècula, els investigadors han observat en els ratolins una reducció dràstica en la formació de metàstasis en els pulmons.
Hi ha un tipus de glòbuls blancs, els limfòcits iNKT (Natural Killer T Cells), que lluiten contra les infeccions i contra els tumors alliberant unes proteïnes, les citocines, que activen la resposta immune, destruint les cèl · lules infectades o malignes.
Per dur a terme aquest procés protector, aquests glòbuls han de rebre un senyal d'activació, com una mena d'interruptor que la ciència vol crear de forma artificial per poder-lo controlar.
Els científics treballen des de fa uns anys en un glicolípido, l'alfa-galactosiceramida, que s'acobla als receptors i desencadena la resposta immunològica, però les proves clíniques han revelat darrerament que és poc efectiu perquè és massa potent.
Els investigadors de la UAB, liderats pel professor Raúl Castaño, en col·laboració amb l'investigador del CSIC Amadeu Llebaria i amb la participació de científics de l'Institut de Salut Carles III, han dissenyat una molècula molt similar a l'alfa-galactosiceramida però amb uns petits canvis en la seva estructura.
La nova molècula, batejada com HS44, s'enganxa bé als receptors dels limfòcits iNKT i es desasocia més ràpidament, el que redueix la seva potència i permet que s'activi de manera més eficient i controlada la resposta immunològica.
En les proves de ratolins, la HS44 ha inhibit la metàstasi en pulmons, uns resultats que obren les portes a noves aplicacions terapèutiques en el futur.
